Llobregat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m afegeixo mapa històric del riu de la Cartoteca Digital de Catalunya |
||
Línia 13:
[[Fitxer:Ardea cinerea 2 (Marek Szczepanek).jpg|miniatura|[[Bernat pescaire]]]]
El seu traçat travessa successivament el solc prepirinenc, l'encavalcament de l'Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s'engorgi a [[Cercs]], al congost del Cairat (entre Monistrol de Montserrat i la Puda) i a Martorell.
[[Fitxer:Mapa del curs baix del riu Llobregat (1782).jpg|miniatura|204x204px|Mapa del riu Llobregat de l'any 1782, on es mostraven els diferents traçats de la seva [[desembocadura]].]]
De les fonts fins a [[la Pobla de Lillet]] segueix els estrats secundaris i terciaris, s'orienta després a ponent, al solc prepirinenc, a la Pobla de Lillet s'ajunta amb el [[Arija|riu Arija]], per l'esquerra, i a [[Guardiola de Berguedà]] s'hi troba l'aiguabarreig amb les aigües del [[El Bastareny|Bastareny]], que baixa del Cadí i poc després les aigües del [[Riu de Saldes]], procedent del Pedraforca, ambdós tributaris per banda dreta. A [[Guardiola de Berguedà]] hi trobem l'inici del canal industrial de Berga, obra inaugurada l'any 1899 i impulsada per l'enginyer [[Marcel·lí Buxadé i Cunill|Marcel·lí Buxadé]], que porta l'aigua del riu a la capital de la comarca del [[Berguedà]]. És en aquest municipi on el riu abandona el solc prepirinenc en travessar el muntanyam calcari encavalcat de l'Alt Berguedà per l'estret congost de Fígols (municipis de Cercs i la Nou).
| |||