Alt Camp: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 62:
Només faltava la [[plaga]] de la [[fil·loxera]] per accelerar el procés de despoblament ja generalitzat d'una comarca que no podia seguir el ritme d'industrialització de la resta del Camp. El [[1900]] Valls tenia 16.625 habitants, i cap altre municipi no superava els 2.000 habitants. Només eren set els que passaven del miler. A partir de [[1920]] la població de Valls s'estabilitza amb alguns petits alts i baixos. En canvi, el conjunt comarcal continuava descendint fins al 1960. Aleshores la població era de 27.629 habitants, dels quals Valls en tenia 11.886. A la capital vivia el 43% del total comarcal.
 
Durant les dues dècades següents la població comarcal es recupera lentament. Es detecta que la població de Valls augmenta més que el total comarcal. Això vol dir que el despoblament de la resta dels municipis és molt més elevat que el creixement de Valls. A conseqüència d'aquesta tendència, l'Alt Camp té en els últims 25 anys del {{segle |XX}}, una plana força poblada i un entorn pràcticament desert des del punt de vista demogràfic. Valls, amb 19.577 habitants ([[1986]]), conté més de la meitat del total comarcal. El segon municipi és Alcover, amb 3.465 habitants. Només dos altres municipis (el Pla de Santa Maria i Vila-rodona) superen el miler.
 
== Economia ==
=== Agricultura i ramaderia ===
L'agricultura al segle XVIII es basava fonamentalment en la vinya, l'olivera i els [[cereal]]s. Durant la segona meitat del {{segle |XX}}, la vinya anà guanyant superfície i els cereals van anar retrocedint. La vinya s'estenia principalment pels municipis del centre i sud de la plana (Valls, Vallmoll, [[Vilabella]] i [[Vila-rodona]]). Els cereals predominaven sobretot cap al nord de la comarca [[Cabra del Camp]]. L'olivera es feia més aviat als vessants de la serra de Prades. En l'escàs regadiu hi havia hortalisses, cereals i [[cànem (fibra)|cànem]]. Valls ocupava aleshores un segon lloc en el comerç de l'[[aiguardent]], juntament amb [[Vilafranca del Penedès]] i [[Reus]], que era al davant. Al llarg del {{segle|XIX}} la vinya s'estengué encara més.
 
Alguns municipis arriben a tenir més del 70% de la seva superfície conreada plantada de ceps ([[Bràfim]], [[Nulles]], [[Puigpelat]], Vila-rodona i Vilabella). A d'altres, a la riba dreta del Francolí, on hi ha més regadiu, la vinya ocupa menys superfície, encara que gairebé sempre superava el 50% de la superfície conreada municipal (Alcover). Els sectors més septentrionals de l'Alt Camp són els que tenen menys vinya.