Diferència entre revisions de la pàgina «Casa de la Caritat de Barcelona»

m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
El particular esdevenidor històric d'aquest conjunt ha portat a nombroses remodelacions i ampliacions que permeten, plantejar llur descripció en sectors diferenciats:<ref name="ipac"/>
 
El Pati Manning o Antic Seminari Conciliar és una edificació del segle XVIII localitzada a la confluència entre els carrers Montalegre i Valldonzella. La seva estructura en alçat comprèn planta baixa, dos pisos i coberta de [[teulada (construcció)|teulada]] a doble vessant. L'austera façana, revestida de morters i amb les finestres ben alineades en eixos verticals, acull el portal principal, acabat en pedra i consistent en un [[arc de mig punt]] emmarcat per dues [[pilastra|pilastres]] toscanes que sostenen un entaulament i un [[frontó (arquitectura)|frontó]] triangular amb un escut. Creuant aquesta porta i la crugia que la comprèn s'accedeix a un doble [[claustre]] barroc definit per quatre galeries que l'envolten. El claustre inferior presenta [[arc escarser|arcs escarsers]] de gran llum que reposen sobre potents columnes toscanes, mentre el superior està configurat per una delicada galeria d'arcs de mig punt sobre columnelles toscanes. Els murs de totes les galeries es presenten revestits amb arrimadors ceràmics de plàstica neo[[Barroc arquitectònic|barroca]] i amb rics [[esgrafiat|esgrafiats]] a base de gerros, [[voluta (art)|volutes]] i fulles d'acant. També cal destacar el treball decoratiu que recullen els forjats de cadascuna de les galeries. Els dos claustres es comuniquen per mitjà d'una gran escala de pedra coberta amb voltes de mocador, a l'angle septentrional del claustre. La galeria occidental del claustre serveix d'atri a l'església de Santa Maria de Montalegre, [[capella (arquitectura)|capella]] del conjunt construïda a principis del {{segle |XX}} dins els corrents de l'[[Historicisme arquitectònic|historicisme]] i un tímid [[Modernisme català|modernisme]]. Es tracta d'un temple de [[nau (arquitectura)|nau]] única i planta cruciforme amb un [[cimbori]] al [[creuer (arquitectura)|creuer]] i un [[presbiteri]] semicircular adossat al transsepte, des del que es produeix l'accés al Carrer de Valldonzella. En termes generals, la decoració de l'església es troba a mig camí del modernisme i l'historicisme, revisitant l'art romà d'Orient i el [[arquitectura romànica|romànic]].<ref name="ipac"/>
 
El Pati Vidal o de les Dones és una edificació de la primera meitat del segle XIX localitzada al llarg del Carrer Motalegre, avui ocupada pel CCCB. La seva estructura en alçat comprèn semisoterrani, planta baixa, dos pisos i [[golfes]] sota coberta a doble vessant. Mentre la resta de murs es presenten revestits de morter, el semisoterrani i el cos que emmarca l'entrada principal es presenten acabats en grans [[carreu]]s regulars de pedra de Montjuïc. Totes les obertures estan emmarcades, també, amb [[llinda|llindes]] i muntants de pedra sense ornaments. El portal principal, consistent en un ampli arc pla, presenta grans carreus [[encoixinat (construcció)|encoixinat]]s i és coronat per un escut de la casa reial espanyola parcialment destruït. Dues [[mènsula|mènsules]] de traç [[Neoclassicisme (arquitectura)|neoclàssic]] recullen el pes visual de les dues grans pilastres que recórren verticalment la façana per remarcar-ne l'accés principal i contrarestar-ne l'horitzontalitat general. Els elements decoratius de la façana es concentren al voltant de les obertures a base d'esgrafiats en forma de rams de fulles d'acant, volutes, sanefes gregues i garlandes florals. Sobre el portal principal, l'esgrafiat representa a la Caritat entronitzada, flanquejada per dos infants i homenatjada per dues noies desvalgudes, un ancià i un malalt. Les façanes afrontades al MACBA i la plaça de Joan Coromines són resultat dels enderrocs de la dècada de 1990 i adoptaren les mateixes característiques que la façana principal, però sense ornamentacions esgrafiades.<ref name="ipac"/>
Creuant aquesta porta i la crugia que la comprèn s'accedeix a un gran pati estructurat en tres ales de cinc pisos d'alçada disposades en forma de U. Les façanes d'aquestes galeries estan profusament ornamentades amb esgrafiats realitzats per Josep Goday i Casals a base de canelobres, rams de fulles d'acant, volutes i garlandes florals. Destaca, també de Goday, l'arrimador de majòlica policromada que recórre el pati amb llurs sanefes i rams florals, flanquejant cartel·les amb textos educatius i moralitzants. Damunt el portal que mena vers la Plaça de Joan Coromines hi ha una [[fornícula]] revestida en ceràmica de colors i coronada per un [[pinacle]] també ceràmic que acull una delicada imatge en bronze daurat de l'arcàngel Sant Miquel. Aquests tres cossos que formen el pati allotgen a les plantes baixa i primera la recepció del CCCB, les oficines, la botiga, el restaurant i les aules, i al soterrani i a les plantes segona i tercera, sengles sales d'exposicions, d'uns 1.200 m2. El darrer projecte de rehabilitació substituí l'ala més septentrional per un cos prismàtic de 30 m d'alçada tancat per una façana vidrada que en la seva part més alta s'inclina sobre el pati, a manera de [[voladís]] que reflecteix com un mirall el perfil marítim de la ciutat. Aquest nou element serveix com a zona de trànsit (vestíbuls, ascensors, escales). Com a obra nova també destaca el gran vestíbul situat sota el pati; un ampli espai de 730 m2 que serveix d'entrada principal i espai polivalent per a l'organització d'esdeveniments.<ref name="ipac"/>
 
La Sala d'Actes o Teatre és una edificació de principis del {{segle |XX}} localitzada al llarg del Carrer de Valldonzella, avui ocupada pel CCCB. Aquesta construcció molt en la línia de l'arquitectura industrial desenvolupa les seves façanes amb un acabat de maó i diverses galeries d'arcs. El més interessant és, però, el seu interior, cobert per un seguit d'arcs diafragmàtics parabòlics que acullen una senzilla ornamentació modernista.<ref name="ipac"/>
 
L'adaptació d'aquest cos ha convertit l'antiga sala d'actes en una sala polivalent de 420 localitats, i els seus annexos en aules i seminaris, locals dels grups i col·lectius associats i un magatzem a la planta soterrani.<ref name="ipac"/>
 
===2010===
La intervenció duta a terme a l’interior de l’edifici conegut com a “Antic Teatre” i a part de l’actual plaça de Joan Coromines, ha permès obtenir informació de l’evolució d'aquest sector de la ciutat des del segle XIV fins a l’actualitat. La primera estructura documentada, una mena d’àmbit semisoterrat, fou amortitzat durant el segle XIV, molt probablement a conseqüència de l’establiment, en aquest indret, del Monestir de Santa Maria de Montalegre. Durant el període de funcionament del monestir, fins a finals del segle XVI, tot apunta que aquesta àrea funcionà com a zona d’hort de l’edifici religiós. Aquesta funcionalitat sembla que es perdé en desaparèixer oficialment el monestir i esdevenir seminari seguint els preceptes del Concili de Trento. D’aquest moment de canvi es documenten diversos retalls a la zona que, possiblement, s’efectuaren per tal d’extreure argiles. Aquest fet es podria posar en relació als nombrosos obradors de terrissa coneguts a la zona en aquestes cronologies. Posteriorment, l’àrea no patiria reformes importats fins a la instal·lació en aquest indret de la Casa de la Caritat, a partir del 1802. Durant el segle XIX es dugueren a terme diverses ampliacions d'aquesta institució que es traduïren en la construcció de diversos annexos que inclogueren, entre d'altres, una manufactura de filats moguda per la força del vapor i un pati porticat. A principis del {{segle |XX}} es construí l’edifici conegut actualment com a “Antic Teatre”, obra de Josep Goday. Goday aprofità parcialment el pati porticat bastit uns anys abans. Finalment, l’última reforma constructiva que deixà una important petjada a la zona fou la remodelació de la Casa de la Caritat per tal d'allotjar el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) durant els anys 90 del segle XX.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|3278}}</ref>
 
== Referències ==
354.893

modificacions