Diferència entre revisions de la pàgina «Aigua mineral»

4 octets eliminats ,  fa 3 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
No és [[aigua potable]] en el sentit reglamentari, ja que sovint conté substàncies minerals en quantitats molt importants per a poder ser aigua de consum exclusiu. De tota manera només determinades aigües minerals naturals ultrapassen els criteris de potabilitat, per exemple a [[França]] de 74 aigües minerals naturals analitzades per l'Administració 24 d'elles ultrapassaven els criteris de contingut d'[[arsènic]] establerts per a l'aigua potable.
 
L''''aigua minero-medicinal''' és aquella d'origen natural, utilitzades en terapèutica i amb propietats terapèutiques conegudes i aprovades.<ref>{{ref-web|cognom=Saz Peiro|nom=Pablo|url=http://www.unizar.es/med_naturista/hidroterapia/agua%20mineromedicinal.pdf|consulta=3 gener 2016|títol=Concepto de agua minero-medicinal y legislación actual|obra=Universidad de Zaragoza}}</ref>
Les [[Sal (química)|sals]], el compostos [[sulfur]]osos i el [[gas]] es troben entre les substàncies que poden estar [[Dissolució|dissoltes]] en l'aigua. Sovint l'aigua mineral pot ser [[efervescent]]. L'aigua mineral, pròpiament dita, no pot ser preparada sinó que ha de ser obtinguda de fonts naturals. Són declarades d'utilitat pública.
 
== Legislació espanyola ==
El codi alimentari espanyol per a les begudes d'aigua envasada (R.D. 2119/1.981 de 24 de juliol de 1981) les classifica en:<ref>{{ref-web|url=http://www.aguainfant.com/CONCEPTOS/htm/abe-concepto1c.htm|consulta=3 gener 2016|títol=Aguas de bebida envasadas|obra=aguainfant.com}}</ref>
Les referències literàries a les aigües minerals són molt nombroses. També abunden els tractats, més o menys especialitzats, sobre fonts notables d'aigües medicinals. La lectura d'aquestes referències permet informar-se sobre les aigües i la vida de les persones en l'època considerada. Una relació, limitada i aleatòria, d'obres que parlen de l'aigua pot llegir-se a continuació. En principi, totes les obres citades poden descarregar-se i llegir-se de manera gratuïta.
 
* 77. [[Plini el Vell]].<ref name="MaiorLittré1850">{{ref-llibre|autor1=C. Plinius Secundus Maior|autor2=Maximilien Paul Émile Littré|títol=Histoire naturelle de Pline|url=https://books.google.com/books?id=UIdUAAAAcAAJ&pg=PA354|any=1850|editorial=Dubochet|pàgines=354–}}</ref>
* 1580-81. [[Michel de Montaigne ]] va visitar alguns balnearis a Itàlia i escrigué sobre les seves experiències. També es va banyar i prengué les aigües de Baden-Baden. Cal recordar que patia de pedres al ronyó.<ref name="MontaigneHazlitt1845">{{ref-llibre|autor1=Michel de Montaigne|autor2=William Hazlitt|títol=The Works of Michael de Montaigne: Comprising His Essays, Letters, Journey Through Germany and Italy. With Notes from All the Commentators, Biographical and Bibliographical Notices, &c. &c|url=https://books.google.com/books?id=L-Qs6z6CWJkC&pg=PA605|any=1845|editorial=C. Templemon|pàgines=605–}}</ref><ref name="Bynum2013">{{ref-llibre|autor=W. F. Bynum|títol=Companion Encyclopedia of the History of Medicine|url=https://books.google.com/books?id=gyidO-ZLdiYC&pg=PA952|data= 20 juny 2013|editorial=Routledge|isbn=978-1-136-11036-8|pàgines=952–}}</ref><ref name="Montaigne2016">{{ref-llibre|autor=Michel de Montaigne|títol=Delphi Complete Works of Michel de Montaigne (Illustrated)|url=https://books.google.com/books?id=-BA6DQAAQBAJ&pg=PT43|data= 9 octubre 2016|editorial=Delphi Classics|isbn=978-1-78656-060-5|pàgines=43–}}</ref>
* 1648. ''De la nature et des vertus des eaux minerales de Dinan''.<ref>{{ref-llibre|títol=De la nature et des vertus des eaux minerales de Dinan|url=https://books.google.com/books?id=WaNkAAAAcAAJ|any=1648|editorial=Jacques Morpé}}</ref>
1.849.559

modificacions