Baix (veu): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 5:
[[Fitxer:Range of bass voice marked on keyboard.png|miniatura|esquerra|Registre del baix]]
Abans d'arribar al [[Classicisme musical|Classicisme]], els compositors escrivien per les veus greus sense separar les de baix pròpiament dit de la de [[baríton]]. En el primer Classicisme, la veu més greu va tenir un més ampli desenvolupament, amb tessitures que avui semblarien estratosfèriques, tant per dalt com per baix. En aquests temps es demanava normalment als servidors d'aquest registre un mi<sup>1</sup> o un fa<sup>1</sup>, notes que avui són considerades gairebé inabastables per als (pretesos) baixos i que es tenen com a fronteres, com a límits realment abissals. En ple [[Romanticisme musical|Romanticisme]], quan a un baix se li sol·licitava, per exemple, un fa<sup>1</sup>, això era considerat gairebé una
heroïcitat. Per exemple, [[Richard Wagner|Wagner]] als seus baixos mai elsno hiels demana anar més enllà del sol<sup>1</sup>.
 
En [[música clàssica]], i particularment en òpera, hi ha distincions entre els distints tipus de baix: