Italià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Eslovènia estava repetit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Tipografia
Línia 15:
L{{'}}'''italià''' ({{Audio|It-italiano.ogg|''italiano''}} o ''lingua italiana'') és una [[llengües romàniques|llengua romànica]] parlada principalment a Europa: [[Itàlia]], [[Suïssa]], [[San Marino]], [[Ciutat del Vaticà]], com a segon idioma a [[República de Malta|Malta]], [[Eslovènia]] i [[Croàcia]], i per minories a [[Albània]], [[Crimea]], [[Eritrea]], [[França]], [[Líbia]], [[Mònaco]], [[Montenegro]], [[Romania]] i [[Somàlia]],<ref name="ethnologue.com">[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ita Ethnologue report for language code:ita (Italy)] - Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International. Versió en línia</ref> i per les comunitats d'expatriats a [[Europa]], a [[Amèrica]] i a [[Austràlia]]. Molts parlants són bilingües nadius tant de l'italià estandarditzat com d'[[Llengües d'Itàlia|altres llengües regionals]].<ref>[http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=IT Languages of Italy] - Ethnologue - Languages of the World - Copyright 2010 SIL International.</ref>
 
D'acord amb les estadístiques de Bolonya de la [[Unió Europea]], l'italià és parlat com a llengua materna per 59 milions de persones a la UE (13% de la població de la UE), principalment a [[Itàlia]], i com a segona llengua per 14 milions (3%).<ref name="europa2006">{{PDFlink|[http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_sum_en.pdf Eurobarometer - Europeans and their languages]|485&nbsp; KB}}, febrer del 2006</ref> Incloent els parlants italians en els països europeus no comunitaris (com [[Suïssa]] i [[Albània]]) i en altres continents, el nombre total de parlants és d'uns 85 milions.<ref name="Italian language">[http://www2.le.ac.uk/departments/modern-languages/lal/languages%20at%20lal/italian Italian language] Universitat de Leicester</ref>
 
A [[Suïssa]], l'italià és una de les tres [[Llengües de Suïssa|llengües oficials]] ([[Romanx|el romanx]] és una llengua nacional, però no és oficial a tot el país<ref>[http://www.swissinfo.ch/eng/languages/29177618]</ref>); s'estudia i s'aprén a totes les escoles de la confederació i es parla, com a llengua materna, en els cantons suïssos de [[Cantó de Ticino|Ticino]] i els [[Grisons]] (predominantment als Grisons italians) i pels immigrants italians que estan presents en gran nombre als cantons de parla alemanya i francesa. També és la llengua oficial de [[San Marino]], així com l'idioma principal de la [[Ciutat del Vaticà]].<ref>[http://www.vatican.va/archive/aas/documents/AAS-21-1929-ocr.pdf ''Legge sulle fonti del diritto'' del 7 de juny de 1929, les lleis i les regulacions es publicaran en italià ''Supplemento per le leggi e disposizioni dello Stato della Città del Vaticano'' disponible a Acta Apostolicae Sedis </ref> És cooficial a l'[[Ístria eslovena]] i al [[Comtat d'Ístria]] de [[Croàcia]]. La llengua italiana adoptada per l'Estat després de la [[unificació d'Itàlia]] es basa en el [[toscà]], que prèviament era una llengua parlada principalment per la [[classe alta]] de la societat florentina.<ref>[http://www.italian-language-study.com/italian-language/modern-italian.htm Modern Italian] ''The Italian Language'' consultat el 16-05-2010</ref> El seu desenvolupament també va ser influenciat per altres [[Llengües d'Itàlia|llengües italianes]] i per les [[llengües germàniques]] dels [[Invasions bàrbares|invasors postromans]].