Segle XII: diferència entre les revisions

A Europa, es comença a produir un procés de centralització, mitjançant el qual el rei guanya poder als altres nobles i creix l'estructura política dels estats embrionaris. Aquest nou poder sovint topa amb l'Església, com proven afers com la [[lluita de les Investidures|lluita de les investidures]], que acaba amb el [[concordat de Worms]] el 1122. L'assassinat de [[Thomas Becket]] s'ha de llegir en la mateixa òptica. Destaquen les figures de [[Ricard Cor de Lleó]], a Anglaterra; [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic  I del Sacre Imperi romanogermànic]] al centre d'Europa i la creació de la [[corona d'Aragó]] amb el casament de [[Ramon Berenguer  IV]] i [[Peronella d'Aragó]]. Aquest nou regne dominarà la Mediterrània i tindrà un paper destacat en la [[Reconquesta|conquesta cristiana]]. [[Portugal]] es va declarar independent el 1143.

Durant el marc històric que anomenem edat mitjana (S  IV-XV), es varen succeir una sèrie de transformacions les quals varen portar –en termes generals i sempre tenint en compte les particularitats de cada territori i societat– una economia de subsistència, on el menjar avui no a garantia de poder menjar l'endemà, amb un descens de població, a una societat que començava a conèixer els excedents de producció, que desenvolupà un augment demogràfic  d'una població on la indústria de la ciutat i el mercantilisme prenien força per no aturar-se en el futur. En definitiva, d'una societat violenta feudal, a una de cortesana i principesca, on es poden identificar elements indiciaris que desenvoluparien els primers indicis que deixarien enrere l'època medieval per endinsar-se a l'edat moderna, essent un d'ells, l'articulació d'una llengua comuna en detriment del llatí que quedaria relegat a unes disciplines en concret i a la litúrgia.

En un món on gran part de la població no sabia ni escriure ni llegir, l'Església tenia el paper   de culturitzar, ja bé, en les escoles designades a tal fi a les classes més benestants, o mitjançant a l'ensenyament visual en les expressions artístiques de les obres d'art litúrgiques ( retaules, quadres   o bé iconografies en general). Tret d'això, i en funció d'ampliar les bases del seu coneixement i adoctrinament, és conegut que a França a partir del segle IX,   es comencen a traduir i difondre texts de llatí a la llengua romànica d'ús, o si més no, d'enteniment més comú en la resta de la població.