Marea viva: diferència entre les revisions

La '''marea viva''' és una [[plenamar]], que es produeix dues vegades per mes, generalment dos dies després del moment quan les dues atraccions, la lunar i la solar, actuen segons una mateixa direcció, per la qual cosa els efectes se sumen i la marea resultant té una amplitud major,<ref>{{GEC|0121834|marea}}</ref> el que és el cas quan al [[noviluni]] i [[pleniluni]] la [[terra]], el [[sol]] i la [[lluna]] estan en una línia recta.<ref>{{GDLC|marea|1.5}}</ref><ref>{{TERMCAT|marea viva}}</ref> La marea viva durant la fase de lluna nova es diu «de conjunció», i la que es produeix mentre té lloc la fase de lluna plena es diu «d'oposició».<ref>{{Ref-web|url=https://raconetdeciencies.jimdo.com/1r-eso/la-terra-a-l-univers/moviments-de-la-terra-lluna-i-efectes/|títol=Moviments de la Terra, Lluna i efectes|consulta=2017-02-05|llengua=català|editor=|data=}}</ref> La fase oposada, quan la [[baixamar]] ateny el seu nivell més baix, es diu '''marea morta'''.<ref>{{TERMCAT|marea morta|marea morta}}</ref>

[[Fitxer:Bodil xaver hamburg 2013 0001.jpg|miniatura|Marea viva a [[Hamburg]] el 6 de desembre del 2013]]Actuen com un factor d'intensificació de pluges extremes i compliquen el desguàs. És un factor important a la costa atlàntica, al golf de Cadis, a les costes baixes de l'oval valencià,<ref>{{ref-web |url= http://www.proteccioncivil.org/ca/inundaciones |títol= Inundacions. Presentació|consulta= 22 de juliol del 2014 |cognom= Ministeri de l'Interior d'Espanya|nom= |enllaçautor= Ministeri de l'Interior d'Espanya|lloc= |editor= Direcció General de

Protecció Civil i Emergències|data= |citació= |ref= }}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom= Closa i Autet |nom= Daniel |enllaçautor= Daniel Closa i Autet |article= La combinació perfecta per la tempesta |url= http://ciencia.ara.cat/centpeus/2012/10/30/la-combinacio-perfecta-per-la-tempesta/ |consulta= 22 de juliol del 2014|publicació= [[Ara (diari)|Ara]] |volum= |exemplar= |data= {{data inici|2012|10|30}} |issn= |citació= |ref= }}</ref> al [[Mar del Nord]], etc. A les zones on l'amplitud de la marea és important, la combinació de ''marea viva'', una [[depressió atmosfèrica]] i d'una [[tempesta]] pot crear una marejada i inundacions majors a les regions que es troben poc més o poc menys al [[nivell mitjà del mar]], com va ser a la [[Inundació dels Països Baixos del 1953]] o la marejada la nit del 16 al 17 de febrer 1962 als estuaris de l'[[Elba (riu)|Elba]] i del [[Weser]]. També hi hauria una relació entre les marees vives i els grans terratrèmols.<ref>{{Ref-publicació|article=Científics japonesos troben una relació entre les marees vives i els grans terratrèmols|publicació=TV3 - El Temps|url=http://www.ccma.cat/el-temps/cientifics-japonesos-troben-una-relacio-entre-les-marees-vives-i-els-grans-terratremols/noticia/2749231/|data=16 de setembre del 2016|pàgines=}}</ref>