Grup sanguini: diferència entre les revisions

Els '''grups sanguinis''' són cadascun dels tipus de [[sang]] que es tenen en compte a l'hora de fer una [[transfusió de sang|transfusió sanguínia]]. La classificació es fa en funció de la naturalesa de certs components de la [[membrana cel·lular|membrana]] dels [[glòbul vermell|glòbuls vermells]] de la [[sang]] de cada individu. Una transfusió d'un grup incompatible pot causar una reacció [[immunològiaimmunologia|immunitària]] que provoqui [[anèmia]] hemolítica, aturada [[ronyons|renal]], [[Xoc (circulatori)|xoc]] i la [[mort]].

A principis del {{segle|XX}}, [[medicina|els metges]] van descobrir que el fracàs freqüent de les transfusions es devia a la incompatibilitat de donant i receptor.

L'any [[1901]] el [[patologia|patòleg]] [[Àustria|austríac]] [[Karl Landsteiner]] va establir la classificació ''ABO'' dels grups sanguinis i va descobrir que es transmetien segons el model d'herència [[Gregorherència Mendel|mendeliàmendeliana]] (en funció de les [[lleis de Mendel]]). Els grups van ser originalment anomenats A, B, i C, però C va esdevenir O, de la paraula alemanya "''Ohne''", que significa "cap". En alemany i alguns idiomes de l'Europa central, del tipus O se'n diu tipus 0 ([[zero]]). El tipus de sang AB va ser descobert el [[1902]].<ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK2267/ The ABO blood group]</ref><ref>{{ref-publicació|autor= von Decastello A, Sturli A |títol= Ueber die Isoagglutinine im Serum gesunder und kranker Menschen |publicació= Mfinch med Wschr |any= 1902 |volum= 49|pàgines= 1090–5 | url= }}</ref>

== Classificació ABO ==<!-- [[ABO]] redirecciona aquí -->

Els [[eritròcit]]s del grup AB contenen tant la substància A com la B en la seva superfície i en el [[sèrum sanguini]] del grup AB no hi ha cap dels dos anticossos esmentats: ni contra la substància A present en els glòbuls vermells de la sang del grup B ni contra la substància B present en els glòbuls vermells de la sang del grup A.

La incompatibilitat entre mare i fill s'esdevé quan una dona amb Rh- i un home amb Rh+ conceben un fill, ja que aleshores pot passar que -segons les [[lleis de Mendel]]- el [[fetus]] presenti Rh+, com son pare. En aquest cas la sang de la mare i la del fetus no són compatibles, la qual cosa no sol tenir cap efecte en el primer fill que és Rh+, ja que en aquest cas el [[sistema immunitari]] de la mare encara no ha pogut crear [[anticòs|anticossos]] contra la substància Rh. Però en el segon [[embaràs]] amb un fetus Rh+, els anticossos contra la substància Rh que ja ha creat el sistema immunitari de la mare podrien causar una [[hemòlisi]] en el fetus. Per tal d'evitar-ho, quan s'esdevé aquesta incompatibilitat hom administra a la mare dues [[injeccióInjecció (medicina)|injeccions]] d'[[immunoglobulina]] Rh que tenen la finalitat d'inactivar els anticossos contra la substància Rh que el cos de la gestant ha generat. En els fills de dos progenitors que tots dos siguin Rh+ o tots dos siguin Rh- aquest problema no pot presentar-se, com tampoc es presenta en els fills de mare Rh+ i pare Rh-, ja que en aquest cas, un possible fetus Rh- no provocaria cap creació d'[[anticòs|anticossos]] en una mare Rh+.

*La sang "''Diego''-positiva" només es troba entre [[Àsia Oriental|asiàtics]] de l'[[est]] i [[indígena|nadiu]]snadius [[americà|americans]].

La taula següent mostra la [[freqüència]] en la població humana dels grups ABO i Rh. Pot no coincidir amb determinades zones, o subpoblacions, ja que els grups sanguinis no estan distribuïts uniformement degut a la [[deriva genètica]] i la [[selecció natural]] front, per exemple la [[beta-talassèmia]].