Cel·la galvànica: diferència entre les revisions

El metalls d'una cel·la galvànica es [[Solubilitat|dissolen]] a l'[[electròlit]] a dues velocitats diferents. Els metalls esdevenen [[Ió (àtom)|ions]] positius en dissoldre's i els [[electrons]] en resten a la part no dissolta. Com a resultat, el metall adquireix una càrrega negativa neta al mateix temps que l'electròlit esdevé carregat positivament. Cada metall és sotmès a la meitat d'una reacció [[redox]], amb taxes de dissolució diferents que donen diferents [[potencial estàndard de reducció|potencials de reducció]] entre l'electròlit i cada metall. Si una connexió elèctrica, com un fil metàl·lic o un altre tipus de contacte directe entre els dos elèctrodes, apareix un [[corrent elèctric]] al metall. Al mateix temps, un corrent elèctric igual però d'ions positius apareix a l'electròlit. Els ions del metall més actiu, que forma l'[[ànode]], són transferits a l'electròlit. Els ions dissolts també són transferits al metall menys actiu, el [[càtode]], i es dipositen sobre la seva superfície, recobrint-lo. D'aquesta manera l'ànode es consumeix o [[corrosió|corroeix]], quan el material de l'ànode ha estat totalment consumit, el potencial de la cel·la cau i el corrent s'atura. El metall pot ser considerat com el combustible que proporciona l'energia al giny. Un procés similar és utilitzar a l'[[electròlisi]]. El corrent elèctric a l'electròlit és igual al corrent del circuit extern, és a dir, el [[circuit elèctric]] complet és format tant per camí extern, que recorren els electrons, com per la part de l'electròlit, que recorren els ions positius.

 

 

== Potencial elèctric d'una cel·la galvànica ==