Marià Fonts Fortuny: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 4:
El seu pare, [[Marià Fonts Ciurana]], era un hisendat de [[La Canonja]] aposentat a Reus, que va ser alcalde de la ciutat a l'inici del [[Trienni liberal]], el [[1820]]-[[1821]]. Progressista i amant de la cultura, als 15 anys ja pertanyia a la [[Milícia Nacional|milícia]] i en [[1838]] es trobà en l'[[Combat de Morell i Vilallonga|expedició del Morell i Vilallonga]], a la [[Primera guerra carlina]], on tants liberals reusencs hi van deixar la vida. En la seva joventut havia publicat alguns articles d'influència [[Cabet|cabetiana]] en periòdics barcelonins.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom = Arnavat|nom = Albert|títol = Moviments socials a Reus: 1808-1874: dels motins populars al sindicalisme obrer|url = |edició = |llengua = |data = 1992|editorial = [[Associació d'Estudis Reusencs]]|lloc = Reus|pàgines = 280|isbn = 8460438686}}</ref> Funcionari municipal, ocupà el [[1854]] la secretaria de l'Ajuntament. Aquest càrrec el posà en contacte amb els dirigents de la burgesia local, i en va ser el portaveu de diverses iniciatives; era considerat com el seu ideòleg oficial. En esclatar la [[Revolució de Setembre]], l'any [[1868]], van assaltar casa seva, ja que el consideraven lligat als polítics de l'última etapa d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]]. Llavors deixà el càrrec i se n'anà de la ciutat. Visqué a [[Barcelona]], on va ingressar el [[1869]] a l'[[Acadèmia de les Bones Lletres]].<ref name=":0" /> Amb la [[Restauració borbònica|Restauració]] se'l reposà al càrrec de secretari, el [[1874]]. Tot i els seus lligams conservadors, i possiblement gràcies a la seva ideologia de joventut afí al [[socialisme utòpic]],<ref name=":1" /> va formar part de la comissió en pro de l'[[Ictíneo II|Ictíneo]] de [[Monturiol]], va defensar la il·luminació dels carrers de Reus i va ser un dels promotors de l'[[Associació Catalanista de Reus]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=A bodes em convides: estudis d'història social|pàgines=43-44|lloc=Reus|editorial=Centre de Lectura|any=1987}}</ref>
Als vint anys havia estat redactor del periòdic teatral reusenc ''[[El Juglar: periódico de teatros|El Juglar]]''. Dirigí ''[[El Mercado: periódico de avisos, comercio y literatura|El Mercado]]'' el [[1847]] i [[1848]]), el ''[[Diari de Reus|Diario de Reus]]'' i l'''[[Eco del Centro de Lectura]]'' el [[1859]]. Va ser redactor de ''[[El Deseo del pueblo]]'' i de [[La Verdad (setmanari)|''La Verdad'']]. Col·laborà en ''[[Lo Gay Saber]]'' i en els [[Jocs Florals]] des del seu inici. Va ser un dels signants del manifest de fundació de l'[[Associació Catalanista de Reus]]. Segons [[Eduard Toda i Güell|Eduard Toda]] "gaudia d'alta estima, era una veritable institució popular, un senyor respectable, de pose tribunícia, amb ulleres d'or i parsimoniós parlar". L'erudit reusenc [[Joaquim Santasusagna]], en el seu estudi sobre la literatura reusenca, diu que la fama de poeta de Marià Fonts era extraordinària a Reus, i que els seus poemes constaven a totes les festes locals i a totes les publicacions. A ''[[Los trobadors nous]]'', antologia de poetes de la [[Renaixença]], hi ha dues poesies seves, i als [[Jocs Florals]] de [[1860]] va guanyar la [[Viola d'or i d'argent|Viola d'or]]. Sembla que va ser [[Antoni de Bofarull]] el que el va empènyer a dedicar-se a la poesia. Va ser l'organitzador del primer certamen literari que es va celebrar a Reus a principis de 1868, quan una gran sequera va fer que s'organitzassin rogatives a la Verge de Misericòrdia demanant pluja. Quan es va aconseguir la pluja benefactora es van organitzar unes festes per a celebrar-ho. Un dels actes va ser la celebració d'un certamen organitzat per l'ajuntament però dirigit per Marià Fonts. L'escriptor i historiador reusenc [[Antoni Aulèstia i Pijoan|Antoni Aulèstia]] diu que aquesta activitat va despertar un gran entusiasme per la llengua catalana i per la literatura. El jurat, presidit per [[Bernat Torroja]] i el formaven Josep Juncosa, [[Joan Grau i Company]], Josep Oliver i Marià Fonts. Van ser convidats d'honor Antoni de Bofarull, [[Víctor Balaguer i Cirera|Víctor Balague]]<nowiki/>r i [[José Zorrilla y Moral|José Zorrilla]], i es va celebrar al saló gran del [[Palau Miró]]. La Rosa d'or la va guanyar [[Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau|Pere d'Alcàntara Penya]], poeta mallorquí, amb una poesia dedicada a la Mare de Déu de Misericòrdia escrita en català, i
Santasusagna també diu que era més versaire que poeta, i que "quan escrivia en català es limitava a glossar temes místics i es dedicava a l'excelsa figura de Jesús". Va morir de sobte; el mateix dia encara havia treballat a l'Ajuntament. Un fill seu, [[Josep Fonts Planàs]], va ser escriptor i periodista.<ref>{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|url=|edició=|llengua=|any=1982|data=|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|lloc=Reus|pàgines=76-80 i 135|isbn=}}</ref>
| |||