Revisió del 11:24, 1 juny 2020 modifica L'Ariadna (discussió \| contribucions) 907 edits →‎Els primers anys Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils ← Edició anterior		Revisió del 11:30, 1 juny 2020 modifica desfés L'Ariadna (discussió \| contribucions) 907 edits →‎L'expansió a Egipte Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Edició següent →
Línia 52: El març de 1798, Bonaparte va proposar dur a terme una expedició per colonitzar [[Egipte]], aleshores una província de l'[[Imperi Otomà]], amb l'objectiu de protegir els interessos comercials francesos i tallar la ruta de la Gran Bretanya a l'[[Índia]]. El [[Directori francès\|Directori]], encara que preocupat per l'abast i el cost de l'expedició, ràpidament va aprovar l'empresa perquè significava treure Bonaparte del centre del poder. De camí a Egipte, l'expedició de Bonaparte ~~conquista~~conquereix [[Illa de Malta\|Malta]] el 9 de juny, expulsant l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem\|orde Hospitalari]]. Desembarca a [[Alexandria]] l'1 de juliol de 1798, eludint temporalment la [[Royal Navy]]. Encara que els francesos van guanyar la decisiva [[Batalla de les Piràmides]] (amb un exèrcit de 25.000 soldats enfrontats a 100.000 de l'enemic), tota la flota francesa (a excepció de dues naus) va ser destruïda per l'almirall [[Horatio Nelson\|Nelson]] en la [[Batalla del Nil]]. Amb el seu exèrcit atrapat a Egipte, l'objectiu de Bonaparte d'enfortir la seva presència a la [[~~Mediterrani\|~~Mediterrània]] es va veure frustrat, si bé va aconseguir consolidar el seu poder a Egipte, no sense sufocar abans diverses revoltes populars. Bonaparte va ordenar que a Egipte la servitud i el feudalisme fossin abolits i els drets bàsics dels ciutadans garantits. Bonaparte va ser anomenat pels egipcis ''soldà Kébira'', el soldà de Foc. La situació va propiciar el desenvolupament d'importants estudis sobre l'[[antic Egipte]], entre els quals destaca el descobriment de la [[pedra de Rosetta]] i la creació de l'[[Institut d'Egipte]]. [[Fitxer:Jean-Léon Gérôme 003.jpg\|miniatura\|''Bonaparte davant l'esfinx'', de [[Jean-Léon Gérôme]], [[1868]]]] A començaments de 1799 va conduir a l'exèrcit francès sobre la província otomana de [[Síria]] i va derrotar les forces superiors despatxades per la Sublim Porta en diferents batalles, però el seu exèrcit va sucumbir-hi davant les plagues (en especial la [[pesta bubònica]]) i la manca de subministraments. Napoleó va deixar un contingent de 13.000 soldats per apoderar-se de les ciutats costaneres de [[Jaffa]], [[Arish]], [[Gaza]] i [[Haifa]]. L'assalt de Jaffa va ser particularment brutal. Encara que els francesos es van apoderar de la ciutat després d'unes poques hores de combat, els soldats de la República van assassinar a baionetades 2.000 turcs de la guarnició que tractaven de rendir-se. A continuació s'acarnissen durant tres dies amb la població civil, robant i matant homes, dones i nens. La matança va culminar quan Bonaparte va ordenar l'execució de 3.000 turcs. Línia 61: Amb el seu exèrcit debilitat, i incapaç de prendre la fortalesa d'[[Acre (Israel)\|Acre]], Bonaparte es va veure obligat a tornar a Egipte el maig de 1799. Per tal d'accelerar la seva marxa, els presoners van ser executats i els malalts abandonats a una mort segura. De tornada al país del Nil, el 25 de juliol Bonaparte va derrotar els otomans en el seu intent de desembarcament a [[Abukir]]. Amb la situació a Egipte estancada i la cada vegada major inestabilitat a França, Bonaparte va abandonar el país en una goleta rumb a França, deixant el comandament alel general [[Jean-Baptiste Kléber\|Kléber]]. == França napoleònica ==

Napoleó Bonaparte: diferència entre les revisions