Napoleó Bonaparte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 107:
Amb l'esperança de consolidar el seu lloc, [[Joseph Fouché|Fouché]] li va suggerir a Bonaparte que la millor manera d'apaivagar les conspiracions seria transformar el consolat vitalici en un imperi hereditari, el qual, atès que tindria un hereu, trauria tota esperança de canviar el règim per assassinat. Bonaparte acull el suggeriment i el 28 de maig de 1804 es proclama l'imperi.
 
L'heterogènia oposició al seu govern va ser desmantellada mitjançant dràstiques repressions a dreta i a esquerra, arran de fallits atemptats contra la seva persona; l'exemple més covard va ser el segrest i execució d'un príncep deposat emparentat amb els Borbons, el [[duc d'Enghien]], el 21 de març de 1804. El corol·lari d'aquest procés va ser l'oferiment que li va fer al Senat l'endemà de la [[Corona de Napoleó|corona imperial]]. La [[Coronació de Napoleó I|cerimònia de coronació]] es va dur a terme el 2 de desembre a [[Notre Dame de París|Notre Dame]], amb l'assistència del papa [[Pius VII]]. Durant la mateixa es diu que Napoleó es va posar la corona a si mateix, en comptes de deixar alque el pontífex ferfes el gest, i també que va coronar a Josefina. El pontífex es va limitar a demanar que celebressin un matrimoni religiós, en un senzill acte que es va ocultar gelosament al públic, una nova constitució el mateix any va afirmar encara més la seva autoritat omnímoda.
 
Cal afegir que Napoleó va realitzar un referèndum sobre l'acceptació o rebuig del seu càrrec com a emperador dels francesos, el qual va guanyar amb claredat tot i que sense arribar a una majoria absoluta. Va manipular les xifres a favor seu sumant uns 500.000 vots als resultats per tal que la victòria fos aclaparadora, és a dir que passés d'una majoria a favor de l'emperador a una gran majoria a favor seu.{{cal citació|data=gener de 2017}}