Wu (llengua): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{vegeu|l'idioma|Wu}}
{{Infotaula llengua}}
[[Fitxer:Idioma wu.png|miniatura|Domini lingüístic del wu.]]
[[Fitxer:Wu Dialects.png|miniatura|Els principals dialectes del wu. El de Shanghai, en color marró fosc.]]
El '''wu''' (en [[xinès tradicional]]: 吳語; en [[xinès simplificat]]: 吴语) és un grup de dialectes pertanyent a les [[llengües xineses]] que es parlen principalment a la província de [[Zhejiang]], a la municipalitat de [[Shanghai]] i al sud de la província de [[Jiangsu]], en total uns 80 milions de persones. El president [[Chiang Kai-shek]] era parlant de wu. La llengua wu és emprada a l'[[Òpera de Xangai]], la segona més popular de la cultura xinesa, després de l'[[Òpera de Pequín]]. El wu es parla també a moltes [[Diàspora xinesa|comunitats xineses a l'exterior]].
 
El '''wu''' (en [[xinès tradicional]]: 吳語; en [[xinès simplificat]]: 吴语) és un grup de dialectes[[dialecte]]s pertanyent a les [[llengües xineses]] que es parlen principalment a la província de [[Zhejiang]], a la municipalitat de [[ShanghaiXangai]] i al sud de la província de [[Jiangsu]], en total uns 80 milions de persones. El president [[Chiang Kai-shek]] era parlant de wu. La llengua wu és emprada a l'[[Òpera de Xangai]], la segona més popular de la cultura xinesa, després de l'[[Òpera de Pequín]]. El wu es parla també a moltes [[Diàspora xinesa|comunitats xineses a l'exterior]].
==Característiques==
Junt amb les [[llengües germàniques]], els dialectes wu tenen el repertori de [[vocal]]s més gran del món. Un dels dialectes, parlat en un districte de Shanghai, té 20 sons vocàlics, la major varietat que es pot trobar en totes les llengües del món.<ref>{{ref-publicació|autor=Chuan-Chao Wang, Qi-Liang Ding, Huan Tao, Hui Li |títol=Comment on "Phonemic Diversity Supports a Serial Founder Effect Model of Language Expansion from Africa" |publicació= [[Science (journal)|Science]] |any=2012 |volum=335 |exemplar=6069 |pàgina=657 |url= http://www.sciencemag.org/content/335/6069/657.3.full | consulta=19/2/2012|doi=10.1126/science.1207846}} {{en}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://sh.eastday.com/m/20120214/u1a6362051.html |títol=奉贤金汇方言"语音最复杂" 元音巅峰值达20个左右 |data=14/2/2012 | editor=Eastday }} {{zh}}</ref> El wu és una llengua tonal amb tres variants (dos, segons el dialecte) i que efectua el contrast entre fricatives i oclusives inicials de fonemes bilabials.
 
[[Fitxer:Idioma wu.png|miniatura|esquerra|Domini lingüístic del wu.]]
Presenta les dues varietats del "nosaltres", una incloent-hi l'espectador i l'altra sense ell, i fins a sis grau díctics de proximitat o llunyania en els [[demostratiu]]s. Els classificadors actuen com a determinants i articles, com en altres idiomes de la regió. Es tracta d'una [[llengua SVO]] en l'ordre bàsic dels elements de la frase.
[[Fitxer:Wu Dialects.png|miniatura|esquerra|Els principals dialectes del wu. El de ShanghaiXangai, en color marró fosc.]]
 
Junt amb les [[llengües germàniques]], els dialectes wu tenen el repertori de [[vocal]]s més gran del món. Un dels dialectes, parlat en un districte de ShanghaiXangai, té 20 sons vocàlics, la major varietat que es pot trobar en totes les llengües del món.<ref>{{ref-publicació|autor=Chuan-Chao Wang, Qi-Liang Ding, Huan Tao, Hui Li |títol=Comment on "Phonemic Diversity Supports a Serial Founder Effect Model of Language Expansion from Africa" |publicació= [[Science (journal)|Science]] |any=2012 |volum=335 |exemplar=6069 |pàgina=657 |url= http://www.sciencemag.org/content/335/6069/657.3.full | consulta=19/2/2012|doi=10.1126/science.1207846}} {{en}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://sh.eastday.com/m/20120214/u1a6362051.html |títol=奉贤金汇方言"语音最复杂" 元音巅峰值达20个左右 |data=14/2/2012 | editor=Eastday }} {{zh}}</ref> El wu és una [[llengua tonal]] amb tres variants (dosdues, segons el dialecte) i que efectua el contrast entre [[fricativa|fricatives]] i [[oclusiva|oclusives]] inicials de fonemes bilabials[[bilabial]]s.
 
Presenta les dues varietats del "nosaltres", una incloent-hi l'espectador i l'altra sense ell, i fins a sis grau díctics de proximitat o llunyania en els [[demostratiu]]s. Els classificadors actuen com a determinants[[determinant]]s i articles[[article]]s, com en altres idiomes de la regió. Es tracta d'una [[llengua SVO]] en l'ordre bàsic dels elements de la frase.
 
== Referències ==