Constitució: diferència entre les revisions

El terme llatí ''[[ultra vires]]'' descriu les activitats que una organització realitzaria fora dels límits que marca una constitució. Per exemple, un sindicat d'estudiants pot no estar autoritzat constitucionalment a realitzar activitats no relacionades amb el món estudiantil. Per tant, quan un sindicat d'estudiants vol intervenir en accions no relacionades amb el món estudiantil estaria realitzant activitat ''ultra vires''. Un exemple des del dret constitucional espanyol seria la promulgació d'un [[Decret llei|Reial decret llei]] que regulés el règim electoral, ja que la [[constitució espanyola]] prohibeix que aquesta forma legislativa pugui regular els processos electorals. Per tant, el decret llei seria considerat nul per defecte ''ultra vires'', situació que podria ser reforçada per una decisió de la [[poder judicial|magistratura]] del [[Tribunal Constitucional]], en un cas de [[revisió judicial]].<ref name="constitucio">{{ref-web|url= http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.html |títol=Constitución Española |consulta=19 de desembre de 2011 |obra=Notícias Jurídicas |editor=Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L|data= |llengua=castellà}}</ref><ref name="constitucioa">{{ref-web|url=http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=82&tipo=2 |títol=Sinopsis artículo 82|consulta=7 de febrer de 2012|obra=La Constitución Española |editor=Congreso de los Diputados|data= |llengua=castellà }}</ref>

A la majoria d'estats moderns, tot i que no en tots els estats, la constitució té supremacia per la sobre llei ordinària. En aquestst estats, quan un acte públic és anticonstitucional o es viola algun dret recollit a la Constitució, aquell acte és ''nul i buit'', i l'anul·lació és ''[[ab initio]]'', és a dir, des de l'inici i no des que es descobreix. Per tant, qualsevol, llei, reglament, acte administratiu que vulnera la Constitució és declarat nul de ple dret i es considera que mai ha tingut efectes jurídics. Una particularitat, seria que un acte o norma amb rang jurídic no fos inconstitucional, però amb la seva aplicació es violessin drets recollits en aquesta, en aquest cas un tribunal podria determinar quins procediments d'aplicació són constitucionals i quins no. Històricament, el remei perquè tals violacions han estat peticions per a '''ordres de dret comú''', com el ''quo warranto'' als [[Estats Units]] o la [[Qüestió d'inconstitucionalitat a Espanya|Qüestió d'inconstitucionalitat]] a l'estat espanyol.<ref name="quiu">{{ref-web|url=http://www.popjuris.com/diccionario/definicion-de-quo-warranto/ |títol=Definición de quo warranto |consulta=8 febrer 2012 |obra=Diccionario Popjuris |editor=Google |data= |llengua=anglès i castellà }}</ref><ref name="dossetnou">{{ref-web|url= http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo2-1979.html |títol=Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional. |consulta=19 de desembre de 2011 |obra=Notícias Jurídicas |editor=Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L|data= |llengua=castellà }}</ref>

La constitució és un acte jurídic, molt sovint concretat per un o més documents escrits. Aquest acte se situa al cim del seu ordre jurídic: tot altre acte jurídic ha de conformar-se a les seves prescripcions. Així, segons la teoria de la jerarquia de les normes, desenvolupada notablement per [[Hans Kelsen]], cada regla de dret es legitima per una regla de dret superior i a la qual s'ha de conformar (el reglament és inferior a la llei, i aquesta mateixa inferior als tractats, inferiors a la constitució). La constitució és així la llei fonamental que legitima totes les normes inferiors.<ref name="kelsen">{{ref-web|url=http://www.univie.ac.at/staatsrecht-kelsen/ |títol=Hans Kelsen Institute |consulta=9 febrer 2012 |obra= |editor=Institut Bundesstiftung |data=18 de juny de 2011 |llengua=alemany }}</ref>

Fins a la fi del {{segle|XVIII|s}}, l'organització política dels estats era regida gairebé completament pels costums, sobretot als estats [[monarquia|monàrquics]], encara que hi havia regles de devolució d'un monarca. Aquesta forma ha desaparegut progressivament al mateix temps que ho ha fet la [[monarquia absoluta]]. De fet, els segles XVIII i [[segle XIX|XIX]] corresponen a èpoques de renovació política i, en conseqüència, constitucional. Les constitucions no escrites no són reflexives -és a dir, no procedeixen d'una elecció ni d'un raonament constitucional. Són, a més, imprecises i poc detallades i per tant comporten problemes de claredat i de seguretat jurídica. A més a més, no són democràtiques, ja que llur elaboració no procedeix del poble. Actualment, el [[Regne Unit]] és l'únic dels estats occidentals que no ha aprovat cap constitució escrita.<ref>{{ref-llibre|cognom=Clavero |nom=Bartolomé |títol=Historia del derecho |editorial=Universidad de Salamanca |lloc=Salamanca |data=1994 |isbn=8474817749 }}</ref>

'''Dustur''' o '''Destur''' és una paraula àrab moderna que vol dir "constitució". Gairebé tots els països musulmans disposen d'una constitució escrita o "dustur", encara que alguns es basen en l'[[alcorà]] com a font del dret. A [[Tunísia]] el partit nacionalista fundat per [[Habib Burguiba]] va agafar el nom de Destur. Més tard fou el [[Nou Destur]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Tibi |nom=Bassam |títol=Islam's predicament with modernity: religious reform and cultural change |url=http://books.google.cat/books?id=42RoeELST1gC&pg=PA103&dq=dustur+constitution&hl=ca&sa=X&ei=Mof7TsClEc6ChQfR7ZXdBA&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=dustur%20constitution&f=false |llengua=anglès |editorial=Taylor & Francis |data=2009 |pàgines=p.103 |isbn=0415484723 }}</ref>

De mica en mica, les diferents aportacions que han anat fent els diferents autors han portat a una classificació de tres tipus de constitucions. La primera seria l'anomenada ''constitució de natura'' que n'inclou tot del que s'anomenava [[llei natural]], la segona seria la ''constitució de la societat'', que engloba la tradició oral i el que comunament s'entén com regles a favor de la societat formada per un contracte social previ al que estableixi un govern i que inclouria elements com la fabricació de decisions per convencions públiques anomenades per avís públic i dirigides per regles establertes de procediment. Aquest concepte seria semblant al que en dret jurídic espanyol es coneix com el concepte de costum que n'esdevé una [[Fonts del dret a l'ordenament jurídic espanyol|font directe subsidiària]] segons el que especifica el mateix [[Codi civil espanyol|codi civil]],<ref name="codicivil">{{ref-web|url=http://civil.udg.es/normacivil/estatal/cc/indexcc.htm |títol=Código Civil español |consulta=25 febrer 2012 | editor=Universitat de Girona | llengua=castellà }}</ref> i finalment una ''constitució de govern''.

A l'[[estat espanyol]] l'actual constitució és la màxima [[Legislació|llei]] escrita de l'[[Norma jurídica|ordenament jurídic]]. En ella es regulen els [[Drets i deures fonamentals de la Constitució Espanyola|deures i drets fonamentals]] dels ciutadans, la forma i estructura de l'estat. La '''Constitució Espanyola''' actual fou aprovada en el [[Referèndum per a la ratificació de la Constitució espanyola de 1978|referèndum del 6 de desembre de 1978]] i és la novena que té l'estat. Una de les particularitats que té la Constitució, és la diferència entre llei ordinària i [[llei orgànica]], dotant aquesta última de la capacitat per a regular matèries que no poden ser regulades mitjançant una [[llei ordinària]], establint-se una relació entre ambdues lleis una relació d'índole material, resultant que no poden immiscir-se l'una en els àmbits d'actuació de l'altra. Aquesta idea serà el punt de partida per a considerar quin tipus de llei haurà de ser la prevalent per a un cas determinat i no una suposada jerarquia entre ambdós tipus de llei. Com ha assenyalat el [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] de forma reiterada, l'atribució de rang de llei orgànica a determinats preceptes d'una llei no ha de dur-se més enllà dels casos especialment determinats en l'article 81 de la Constitució, perquè, segons reiterada doctrina d'aquest Tribunal, constituïx una excepció al règim general de les majories parlamentàries, base del sistema democràtic, que només pot admetre's en els casos expressament prevists pel citat precepte constitucional. Existeix, també, una diferència entre ambdues en el seu tràmit parlamentari, ja que les lleis orgàniques han de ser aprovades per [[majoria absoluta]] del [[Congrés dels Diputats]], mentre que les ordinàries per [[majoria simple]].<ref name="adams">{{Ref-llibre|cognom=Varis |nom=Autors |títol=Cossos Especials A i B | editorial=Adams |lloc=Barcelona |data=2010 |isbn= }}</ref>