Simfonia núm. 3 (Prokófiev): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de composicions musicals i altres canvis menors
m Plantilla
Línia 19:
La música deriva de l'òpera de l'[[òpera]] de Prokófiev ''[[L'àngel de foc]]'', que havia estat acceptada per a estrenar-se en la temporada 1927-28 de l'[[Òpera de l'Estat de Berlín]] per [[Bruno Walter]], però l'estrena no arribà a materialitzar-se; de fet, l'òpera mai no va ser posada en escena en vida del compositor. Prokófiev, que havia treballat en l'òpera durant anys, no es resignava a deixar que la música llanguira sense interpretar-se, i després d'escoltar una interpretació del segon acte en versió de concert per [[Serge Koussevitzky]] al juny de 1928, va adaptar parts de l'òpera per construir la seua tercera [[simfonia]] (poc després, de manera similar, bussejaria en la música del seu ballet ''El fill pròdig'' per a la seua [[Simfonia núm. 4 de Prokófiev|quarta simfonia]]).
 
La simfonia ocupa un esglaó intermedi entre les set de Prokófiev pel que fa a la seua popularitat, no tan coneguda com la [[Simfonia núm. 1 de Prokófiev|Simfonia Clàssica]] però tampoc tan oblidada com la [[simfonia núm. 2 de Prokófiev|Simfonia núm. 2]] o la primera versió de la [[simfonia núm. 4 de Prokófiev|Simfonia núm. 4]]. Entre els més aferrissats defensors d'aquesta simfonia cal esmentar [[Riccardo Muti]], [[Riccardo Chailly]] i [[Michael Tilson Thomas]], els quals han contribuït significativament a augmentar la popularitat de la simfonia a les acaballes del [[{{segle |XX]]|s}}.
 
==Estructura==