Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna: diferència entre les revisions

El '''''Congrès International d'Architecture Moderne''''' (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna), altrament conegut com a '''CIAM,''' fou una coalició de grups ''[[Avant Garde|avant- garde]]'' de tota [[Europa]], integrats per [[Arquitecte|arquitectes]], [[Artista|artistes]], urbanistes i [[Intel·lectual|intel·lectuals]], que es reuniren regularment en diferents països europeus entre 1928 i 1959 per debatre i formular els elements bàsics d’una nova aproximació a l'arquitectura i l'[[urbanisme]]. Al voltant d'aquestes consecutives conferències i reunions,<ref name="RBA2">{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.112|consulta=27 de novembre de 2014}}</ref>''' el col·lectiu enfocà les seves idees en el re-disseny i desenvolupament futur de les metròpolis del [[{{segle |XX]]|s}}, basats en les necessitats biològiques, psicològiques i socials de les classes treballadores.<ref>{{Ref-llibre|títol=El discurso del CIAM sobre el urbanismo, 1928-1960|url=http://worldcat.org/oclc/751206519|editorial=Intituto de Investigaciones Hábitat, Ciudad y Territorio|data=2011-01-21|cognom=Mumford Eric ; Universidad de Harvard}}</ref> L'objectiu últim era fer influents aportacions, tan teòriques com pràctiques, a l'arquitectura moderna.

En el [[{{segle |XX]]|s}} abunden els [[manifest]]s en els quals el terme "''arquitectura com un art social''" es repeteix. El 1928, [[Hélène de Mandrot|Helène de Mandrot]], amb pretensió de ser mecenes, convoca arquitectes europeus al seu Castell de [[La Sarraz]], a Suïssa, per tal que aquests, en consens, dugessin a terme un congrés per parlar de l’arquitectura moderna. Aquestes reunions, s’anirien repetint, a partir de l’any 28, fins a arribar a l’any 59, i s’anomenarien CIAM (Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna). Se’n faran 11 en total. Madame de Mandrot, qui amb anterioritat, havia fundat la ''Maison des Artistes'' i havia organitzat trobades de joves pintors, ara convidaba nous arquitectes de [[Bèlgica]], Alemanya, França, Holanda, Itàlia, Àustria, Espanya i Suïssa a trobar-se en el seu punt neutral al centre d’Europa. dient que estava a punt de visitar [[Zuric]], per proposar una trobada d’arquitectes connectats amb el nou moviment, al seu castell de La Sarraz, a pocs quilòmetres al nord del llac de Gènova, al cantó del Vaud. Aquesta, que ja havia parlat de les possibilitats amb Le Corbusier i altres amics (P. Chareau, G. Guevrekian i altres) a París. El terme “congrés” va ser utilitzat en el seu sentit original com “treballar plegats”. Seria un congrés de col·laboració, no un en el qual cadascun defensés el seu camp en especial.<ref>{{Ref-llibre|títol=Space, time and architecture : the growth of a new tradition|url=http://worldcat.org/oclc/225874266|editorial=Harvard University Press|data=2008|isbn=978-0-674-83040-0|cognom=Giedion, S. (Sigfried), 1888-1968.}}</ref>