[[Fitxer:Canova ErcoleLica 1.jpg|miniatura| Antonio Canova, ''[[Hércules]]'']]
També en l'escultura neoclàssica, va pesar el record del passat, molt present si considerem el gran nombre de peces que les excavacions anaven traient a la llum, a més de les col·leccions que s'havien anat formant al llarg dels segles. Les escultures neoclàssiques es realitzaven en la majoria dels casos en marbre blanc, sense policromar, perquè així es pensava que eren les escultures antigues, predominant en elles la noble senzillesa i la serena bellesa que [[Winckelmann]] havia trobat en l'estatuària grega. El seu representant més destacat va ser el venecià [[Antonio Canova]], autor d'obres com el ''Monument al Papa Climent XIV'', ''Venus i Psique'' o ''Hèrcules'', l'anglès [[John Flaxman]] i el danès [[Bertel Thorvaldsen]]. L'estil neoclàssic europeu també va arribar als [[Estats Units]], on la seva influència es va produir una mica més tard i s'exemplifica en les escultures de [[Rinehart William Henry]].
També cal destacar les figures dels catalans [[Damià Campeny]], anomenat el "Canova català" i [[Antoni Solà]]
