Plaça de Rovira i Trias: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
descripció
amplio
Línia 6:
 
== Història ==
La construcció de la plaça es féu com a part del procés d'[[Pla Rovira i Trias|urbanització de la zona]]. Els propietaris Miquel Massens i Soler, Ramon Rabassa i Pla i Manuel Torrente i Flores decidiren unir-se en aquesta empresa, donat que no complien la superfície mínima requerida per fer-ho per separat. El pla va ser encarregat a l'arquitecte Antoni Rovira i Trias. Els tres propietaris decidiren que la plaça dugués per nom Rovira en honor a la seva tasca. El nom no ha patit modificacions des del seu nomenament el 1861, a excepció de la incorporació del seu segon cognom el 1922. Abans de ser incorporada a la [[Vila de Gràcia]], pertanyia al barri de [[La Salut]] i esdevingué un dels pols d'atracció del barri. Fou a la plaça on s'obriren les primeres [[Botiga d'ultramarins|botigues de queviures]] i serveis del barri.{{sfn|Segura i Capellades|2003|p=80|ref=Segura}}
 
L'any 1879 es va aprovar el projecte d'ampliació del [[tramvia]] des de la [[plaça de Santa Anna]] de Barcelona fins a la plaça Rovira; va ser construït i explotat per la [[Companyia Tramvia de Barcelona, Ensanche y Gracia]]. Aquest pla havia estat impulsat per Josep Conivel des de 1874, després d'una dilatada reivindicació veïnal. Era un curt recorregut de 2.800 metres que connectava el veïnat amb la ciutat de [[Barcelona]].{{sfn|Segura i Capellades|2003|p=81|ref=Segura}} El tramvia va circular per la plaça fins al 5 de febrer de 1968, quan la línia 39 va ser discontinuada.<ref>{{Ref-web|títol=39 Pl. Urquinaona - Pl. Catalana|url=http://www.autobusesbcn.es/lineas/39.html|consulta=2020-05-20}}</ref>
 
Un dels establiments més emblemàtics presents a la plaça fou el cinematògraf Rovira. Obrí les portes els dijous, dissabtes i festius al voltant de 1909 i fins a l'any 1965. Va tenir força rellevància entre el veïnat del nord del barri, perquè fins llavors el cinema més proper era el [[cinema Ideal]], el qual es trobava molt més al sud del barri.{{sfn|Segura i Capellades|2003|p=82|ref=Segura}}
 
El 1990 s'instal·là l'escultura de bronze [[A Rovira i Trias|''A Rovira i Trias'']] de Joaquim Camps. La figura de bronze representa Antoni Rovira assegut en un dels bancs i en un posat circumspecte.<ref>{{Ref-web|títol=Homenatge a Rovira i Trias - Barcelona - Vila de Gràcia - Virreina - Pobles de Catalunya|url=https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4629|consulta=2020-06-02|llengua=ca}}</ref> Als seus peus hi ha una placa, també de bronze, amb el mapa del [[Pla Rovira i Trias|seu pla urbanístic]] per a l'Eixample el qual no es va arribar a executar mai. Els veïns de la zona anomenen l'escultura com l'avi.{{sfn|Segura i Capellades|2003|p=84|ref=Segura}}
 
L'any 2001 la plaça va ser una de les localitzacions de la pel·lícula [[El embrujo de Shanghai|''El Embrujo de Shangai'']] (2002), una pel·lícula ambientada en la postguerra del director [[Fernando Trueba]] i basada en la novel·la homònima de l'escriptor gracienc [[Juan Marsé]].{{sfn|Segura i Capellades|2003|p=85|ref=Segura}}<br />