Sinarques: diferència entre les revisions

'''Sinarques''' (en [[castellà]] i oficialment ''Sinarcas'', "Senarcas" en [[Comarques xurres|xurro]])<ref>{{Ref-llibre|cognom=PALOMARES|nom=ELISEO|títol=SINARCAS|url=|edició=|llengua=castellà|data=1981|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Diputació de València|nom=|article=|publicació=Cartografia Valenciana. Segles XVI-XIX|url=|data=abril 1997|pàgines=137-211}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://lenguachurra.blogspot.com.es/|títol=Lengua Churra|consulta=Novembre 2017|llengua=xurro (castellà de l'interior País Valencià)|editor=Toni Porta|data=Última data de modificació maig 2017}}</ref> és un municipi del [[País Valencià]] situat a la comarca de la [[Plana d'Utiel]], culturalencara que culturalment i històricament forma part de la comarca dels [[Serrans]].

Situat en els límits amb la provínciacomunitat de Conca.[[Castella El- la Manxa]], el relleu està constituït per una àmplia plana àmplia que s'obreobri cap a la zonaprovíncia de [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]], entre la [[serra d'Utiel]], el cim de Ranera i la vall del riu [[Túria]]. Aquesta plana, cobertaCoberta per sediments [[terciari]]s, la plana és drenada per diversos rierols de règim intermitent que donen origen a la rambla de la Torre, que corre cap al sud i penetra en terme d'Utiel fins a desembocar en el [[riu Magre]]. TanmateixNo obstant això, compta amb exemples d'[[Estany (embassament)|estanys]] estacionals de gran valor botànic i faunístic, Los Lavajos, amb presència de diversos [[Endemisme|endemismes]].<ref>{{ref-web|url=http://custodia-territorio.es/recursos/directorios/acuerdos/acuerdo-lavajos-de-sinarcas-lavajo-de-abajo|títol=Acuerdo: Lavajos de Sinarcas, Lavajo de Abajo|editor=Custodia del Territorio|llengua=castellà}}</ref> Un altre element de gran rellevància és el bosc de ''quercus[[Quercus pyrenaica'' o rebollo|reboll]], situat al Picarcho, en el límit amb el municipi de [[Toixa]]. El poble es troba edificat sobre un tossalet que corona l'església parroquial. El clima és de tipus continental sec i les muntanyes estan cobertes per [[vegetació climàcica]].

LimitaFita amb [[Camporrobles]] i [[Utiel]] (a la mateixa comarca); amb [[Benaixeve]] i [[Toixa]] (a la comarca dels [[Serrans]]) i amb [[Talayuelas]] i [[Aliaguilla]] (a la [[província de Conca]], [[Castella-la Manxa]]).

CastellansL'àrea ide aragonesosSinarques esva disputavenser aquestesobjecte conradesde disputa entre [[Castella|castellans]] i [[Aragó|aragonesos]]. Sembla que arran els [[Tractat de Tudilén|tractats de Tudilén]] (27/01/1151) i [[Tractat de Cazola|Cazola]] (23/03/1179), i encara més endavantavant, cap a l'any 1200 isota regnantel regnat de [[Pere el Catòlic|Pere II d'Aragó]], esla vancomarca va practicarpatir alguns ajustos a la comarcaajustaments, sota l'auspici del llegat del [[Papa Innocenci III]]. PelCom primera d'aquestsconseqüència convenisdel primer conveni, quedavenquedaren per a Castella les terres frontereres de Conca; iamb peldel segon conveni, s'annexaven a la conquesta de València les terres compreses fins al [[riu Cabriol]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=CREMADES MARTÍNEZ|nom=Miguel|títol=La Historia de Utiel en sus documentos (privilegios y confirmaciones). Volumen I|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2006|editorial=|lloc=Utiel|pàgines=47, 485|isbn=84-934212-9-4}}</ref> Per a fer pràctic aquestel repartiment, els aragonesos van intentar fer-ho de forma estable i efectiva, carja que des de les seues recents conquestes d'Ademús es vans'havien dirigirdirigit cap ací apoderant-se de Sinarques i intentant inclús feremparar-se amb d'Utiel, senselocalitat aconseguirque aquest últimno municipiaconseguiren. AquestEstes fetincursions es fariadegueren dur a terme entre 1205 i 1208., Aquestaencara que l'ocupació no va ser definitiva fins l'any [[1231]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=PALOMARES|nom=Eliseo|títol=Sinarcas en el tiempo|url=|edició=M. I. Ayuntamiento de Sinarcas|llengua=Castellà|data=1981|editorial=Talleres Gráficos Bernés|lloc=València|pàgines=38|isbn=9788430047857}}</ref>

Eixos compromisos anteriors no van ser respectats pel rei de Castella [[Alfons VIII de Castella|Alfons VIII]], invadintqui elva invadir en [[1211]] o a principis del [[1212]] la comarca de la Plana d'Utiel, ocupant Utiel però no aconseguint Requena, d'igual manera de forma provisional,. peròEixe quefet determinarà que posteriorment quedequedara sota domini castellà, a diferència de Sinarques.<ref name=":1" />

RereDesprés de la conquesta per [[Jaume I]], aquestel conqueridor va entregar-la al seu fill [[Jaume de Xèrica]] el [[1255]], juntament amb altres municipis els qualsque es varen annexar a la Baronia de Xèrica, bé per col·laborar igual que la resta de cavallers que van participar en la Conquesta o bé per compra per part de sa mare [[Teresa Gil de Vidaure]], afegint a més per matrimoni amb Elfa Pérez de'Azagra, filla de Don Álvaro Pérez de Azagra, [[Senyoria d'Albarrasí|Senyor d'Albarrasí]], les terres de [[Xelva]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Esquerro|nom=Onofre|editor=José Martínez Ortiz|títol=Nobiliario Valenciano Vol II|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Editorial; Generalitat Valenciana|lloc=València|pàgines=68|isbn=9788448228804}}</ref> El [[23 de març]] del [[1305]] [[Jaume II de Xèrica]]<ref>{{Ref-web|url=http://www.sinarcas.es/page/geografia-e-historia|títol=Geografía e Historia, Ayuntamiento de Sinarcas|consulta=18/11/17|llengua=Castellà|editor=|data=}}</ref> (fill de l'anterior, nascut el 1276, successor el 1285 i mort el 1321) i casà amb Beatriu de Llúria i Lància, filla de l'Almirall [[Roger de Llúria]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=ESQUERRO|nom=Onofre|títol=Nobiliario Valenciano Vol II|url=|edició=José Martínez ortiz|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Generalitat Valenciana|lloc=València|pàgines=68|isbn=9788448228804}}</ref> atorgà [[Carta de poblament|carta pobla]] a 70 famílies cristianes.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Febrer Romaguera |nom=Manuel Vicente |títol=Dominio y explotación territorial en la Valencia foral |url=http://books.google.cat/books?id=t6iZsYW97r8C&pg=PA105&dq=sinarcas+1305&hl=ca&sa=X&ei=hC0XVOj7ELCI7AaA84CACA&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=sinarcas%201305&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2000 |pàgines=105 |isbn=8437040485}}</ref> La seua esposa, a banda de la gran dot aportada en matrimoni, va heretar alun gran patrimoni en morir el seu germà Alonso de Llúria, (1355) unen gran patrimoni[[1355]].<ref name=":0" /> En [[1321]], Jaume II de Xèrica, deixà en testament aquesta poblacióSinarques a son fill [[Jaume III de Xèrica]], qui va governar fins l'any 1335. A partir de 1326 va entrar en disputes amb sa mare, la qualqui havia governat tots els seus dominis, justament per les viles de la Vall de Xelva (Xelva, Sinarques, Toixa, Benaixeve...), la qual volia mantindre en el seu poder. Finalment va haver de mediar el propimateix rei [[Alfons el Magnànim|Alfons IV]], qui d'infant havia estatsigut gran amic de Jaume, per a resoldre el conflicte. Va casar amb la Reina [[Maria de Nàpols|Maria d'Anjou]], la qual era vídua del Rei [[Sanç I de Mallorca|Sanç de Mallorca]]. AlEn morir sense descendència Maria d'Anjou va marxar i el va succeir el seu germà [[Pere de Xèrica|Pere de Xèrica i de Llúria]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=ESQUERRO|nom=Onofre|títol=Nobiliario Valenciano Vol II|url=|edició=José Martínez Ortiz|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Generalitat Valenciana|lloc=València|pàgines=68-69|isbn=9788448228804}}</ref>

El segon fill de Jaume II de Xèrica, Pere, es casà en 1331 amb Buenaventura d'Arborea, filla d'[[Hug I d'Arborea|Hug d'Arborea]]. A la mort del Rei [[Alfons IV d'Aragó|Alfons IV]] va protegir la seua vídua [[Elionor de Castella i Portugal|Elionor]], germana del rei [[Alfons XI de Castella]]. Es va vuerevore involucrat en el conflicte de la [[Guerra dels dos Peres]], conflicte el qualque va tindre en part com a escenari la Vall de Xelva. i unUna copvegada fetes les paus amb el Rei [[Pere el Cerimoniós|Pere IV d'Aragó]] va marxar a Sardenya a calmar revoltes, contra el seu propi cunyat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=ESQUERRO|nom=Onofre|títol=Nobiliario Valenciano Vol II|url=|edició=José Martínez Ortiz|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Generalitat Valenciana|lloc=València|pàgines=69-73|isbn=9788448228804}}</ref>

En [[1380]] foula població fon venuda a Raimon de Vilanova. En [[1390]] es creava crear el [[Vescomtat de Xelva]], del qual Sinarques passa a formar part<ref>{{Ref-llibre|cognom=LÓPEZ RODRÍGUEZ|nom=CARLOS|títol=Nobleza y poder político en el Reino de Valencia (1416-1446)|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2005|editorial=Universitat de València PUV|lloc=València|pàgines=71|isbn=978-84-370-61634}}</ref> fins [[1597]], quan [[Felip II de Castella|Felip II]] va concedir el títol de [[Comtat de Sinarques|comte de Sinarques]] al posseïdor del senyoriu, Jaume Ceferí Ladrón de Pallás Vilanova i Pons.<ref>{{ref-web|url=https://www.geni.com/people/Jaime-Ceferino-Ladr%C3%B3n-de-Pall%C3%A1s-Vilanova-y-Pons-I-Conde-de-Sinarcas/6000000036346245430|títol=Jaime Ceferino Ladrón de Pallás Vilanova y Pons, I Conde de Sinarcas|editor=Geni.com|llengua=castellà}}</ref> ElL'any [[1510]], Sinarques tenia només 38 cases, que augmentaren a 43 segons [[Jeroni Munyós]] ([[1565]] - [[1572]]) i a 76 l'any [[1646]]. ElEn [[1652]] es va resoldre el plet mantingut entre Sinarques i [[La Iessa]] (els [[Serrans]]) sobre elsla límitsdelimitació deldels termerespectius ambtérmens la delimitació d'aquestsmunicipals. El Comtat de Sinarques quedà sense efecte l'any [[1837]], a conseqüència de l'abolició dels senyorius a [[Espanya]], encara que hi van persistir costums tardofeudals fins a [[1865]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Palomares|nom= Eliseo|títol= ''Sinarcas (Geo-historia, folklore, lenguaje y toponimia)''|lloc= València|data=1981|isbn= 84-300-4785-9}}</ref>

ElEn el {{segle|XVIII|s}} ensja ofereixes jadisposa de dades d'habitants: 489 en el [[Cens de Floridablanca]] ([[1786]] - [[1787]]). Cap a l'any [[1842]], el municipi comptava, segons [[Pascual Madoz]], amb 119 cases, 171 veïns i 515 ànimes.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Madoz|nom=Pascual|títol=''Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Valencia'' (1845) volum II|data=1987|lloc=València|pàgines=151|isbn=84-505-6172-8|Editorial=Alfons el Magnànim (2a ed.)}}</ref> Per la seua banda, el primer cens demogràfic espanyol de la [[Època estadística|sèrie estadística]] ([[1857]]) hi consignà 852 habitants.

Els seus principals recursos econòmics de Sinarques són l'[[agricultura]], la [[ramaderia]], la [[fusta]] i els productes [[Ceràmica|ceràmics]] i per a la construcció. PredominaEn l'agricultura predomina el [[agricultura de secà|secà]], encara que també hi ha a més hectàrees d'horta (patates[[Patatera|creïlles]], blat de moro[[dacsa]], farratges, [[Ceba|cebes]]). La [[vinya]] n'és el principal cultiu principal i el seuvi que s'hi producteproduïx és elaborat en un [[Celler (vi)|celler]] cooperatiu i exportat cap al nord de la [[península ibèricaIbèrica]] i cap a països europeus a través del [[port de València]]. SegueixenTambé asón la vinyaimportants els [[Cereal|cereals]], ella blat de moro[[dacsa]] i el [[gira-sol]]. ElPel que fa al sector ramader, molt important,Sinarques compta amb diverses [[Granja|granges]] [[Ocells|avícoles]] i de [[Porc|porcs]], a més de ruscs[[Rusc|bucs]] per a la producció de [[mel]] i caps llanars. La riquesa en fusta sol ser exportada pels serradors d'Utiel i Requena. És important la fabricació de [[Teula|teules]], [[Maó (construcció)|maons]] i altres materials per a la construcció.

* '''Església de Santiago Apòstol'''. Començà a construir-se l'any [[1600]] encara que hi ha constància de la realització de diverses obres que hanen modificatmodificaren la seva concepció original, la de [[1959]], quan es va fer el retaule actual, que no guarda unes proporcions amb la resta de l'edifici, ni amb el seu estil artístic general. L'actuació més respectuosa s'ha realitzat recentment. La planta de l'església en la seva dimensió,és doble de longitud que d'amplària, segueixseguint les proporcions [[Arquitectura gòtica|gòtiques]]. La nau està coberta amb una [[volta de creueria]] bifòlia, excepte en l'[[absis]] que els fa amb volta de creueria amb terceletes i lligams. En el centre de l'absis està esculpit l'escut nobiliari dels senyors de Sinarques, que ha estatsigut adoptat com a oficial per l'Ajuntament. D'estil renaixentista[[Renaixement|renaixentiste]] trobem els arcs forners de mig punt i les [[Pilastra|pilastres]] d'ordre[[Dòric|orde dòric]] les grans i toscà en les capelles. La porta més antiga és la qualque dónadona a la plaça de Santa Úrsula.

* '''Ecomuseu de l'Hàbitat Rural Tradicional'''. Situat en una casa del centre històric de Sinarques, que té tres altures i un corral on queden bében diferenciades cadascuna de les dependències de la casa: