Escultura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Manteniment de plantilles
Línia 36:
L'estatuària arcaica va ser principalment religiosa. Els temples es decoraven amb imatges dels déus, de les seves gestes i batalles, i les figures eren poc realistes. Les ''[[korai]]'' o ''[[koúroi]]'' no són retrats de persones concretes; als rostres se'ls posava un somriure fictici, un gest facial conegut en el món de l'art com «somriure arcaic». D'aquest període destaquen el ''[[Cap de Dipiló]]'', fragment d'una estàtua colossal de marbre del {{segle|VI|-|s}}, i el ''[[Cap de Rampin]]'' (c.[[560 aC]]) obra posterior que presenta un tractament més proper al naturalisme.<ref name="Bar90">[[#Bar87|Bozal 1987]]: pàg.90-92</ref> L'[[escultura grega]] assolí un elevat grau de perfecció, qualitat que venia impulsada per la recerca d'una millor expressió de la [[bellesa]] de la figura humana; arribaren a establir un [[Cànon estètic|cànon]] amb unes proporcions considerades "perfectes". Malauradament, l{{'}}''[[Auriga de Delfos]]'', la parella dels ''[[Guerrers de Riace]]'' junt amb la del ''[[Déu del cap Artemísion]]'' formen part de les poques escultures gregues en bronze que es conserven completes.<ref name="Boz1126">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.126-127</ref> Un dels artistes més significatius del període clàssic fou [[Praxíteles]], autor de l'''[[Hermes amb Dionís infant]]''. Durant el període hel·lènic s'observa que en la creació d'escultures hi ha una clara intenció d'intensificar el moviment i accentuar les emocions, tal com es pot observar al conjunt escultòric de ''[[Laocoont i els seus fills]]''.<ref name="Boz141">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.141</ref>
 
L'[[escultura etrusca]] ([[segle IX aC]]-[[segle I aC|I aC]]) derivava de l'[[art grec]], tot i que també van realitzar obres amb unes característiques pròpies.<ref name="Honour">{{ref-web |url =http://books.google.cat/books?id=qGb4pyoseH4C&lpg=PA1&hl=ca&pg=PA1#v=onepage&q=&f=false|títol =A world history of art | consulta=23-11-2010 |autor = Honour, Hugh & Fleming, John |data=2005| editor=Laurence King Publishing |llengua =anglès}}</ref> L'estatuària vinculada als contexts fúnebres és, amb diferència, la producció etrusca més abundant; el material d'elecció, per regla general, era la [[terracota]], com en el cèlebre ''[[Sarcòfag dels esposos]]''.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grummond |nom=Nancy Thomson |títol=For the Mother and for the Daughter: Some thoughts on dedications from Etruria and Praeneste |url= http://books.google.cat/books?id=jQHyDKEsJ5wC&pg=PA352&dq=%22etruscan+art%22&lr=&as_drrb_is=b&as_minm_is=1&as_miny_is=1970&as_maxm_is=12&as_maxy_is=2009&as_brr=1&hl=pt-BR#v=onepage&q=%22etruscan%20art%22&f=false | consulta=23-11-2010 |llengua=anglès | editorial=In Chapin, Anne Proctor (ed) | any=2004 |pàgines=p. 351-370 |col·lecció=Charis: essays in honor of Sara A. Immerwahr Volum 33 de Hesperia}}</ref> Posteriorment, l'[[escultura romana]] va rebre la influència de l'etrusca i de la grega, i els artistes romans arribaren a realitzar nombroses còpies d'obres gregues. Cal destacar les escultures commemoratives com les de la ''[[Columna de Trajà]]'' ([[114]]), on es narren diverses batalles en una espiral contínua que ocupa tota la superfície de la columna, o l'''[[Estàtua eqüestre de Marc Aureli]]''.<ref name="Bar306">[[#Bar87|Bozal 1987]]: pàg.306-311</ref> Un dels tipus d'escultura que més van desenvolupar, però, foren els [[retrat]]s, obres realistes amb un marcat caràcter psicològic que es van realitzar a tot l'[[Imperi Romà]].<ref name="Bar284">[[#Bar87|Bozal 1987]]: pàg.284-285</ref>
 
=== Edat mitjana ===