Diferència entre revisions de la pàgina «Ramon Berenguer IV»

m
Manteniment de plantilles
(carrec a WD)
m (Manteniment de plantilles)
Des de la [[Setge de Saraqusta|caiguda de Saragossa]] el [[1118]] els almoràvits havien anat perdent terreny; després d'una nova derrota contra el [[Regne de Portugal]] el [[1139]] en la [[Batalla d'Ourique]], els aristòcrates andalusins iniciaren la [[revolta contra els almoràvits (1144-1147)]], els quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins, però la rebel·lió esclatà mancada de coordinació i les distintes faccions revolucionàries es combatien entre si, apareixent un nou seguit d'[[emir]]ats independents o [[taifes]]. El [[1147]], el sant Pare [[Eugeni III]] convocà una nova croada contra els almoràvits, equiparant-la a les campanyes contra els musulmans a la [[Segona Croada|segona croada]],<ref>{{en}} Jonathan Riley-Smith, ''Atlas of the Crusades. New York: Facts on File'' (1991) p.48"</ref> per tal d'aprofitar la disgregació de l'Imperi almoràvit en regnes de [[taifa|taifes]].<ref>{{en}} Steven Runciman, ''A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem and the Frankish East, 1100-1187'', Cambridge University Press. (1952) p.258.</ref>
 
Ramon Berenguer IV va endegar agosarades expedicions per terres de [[Murciyya)|Murciyya]] ([[1144]]) i [[Balansiya]] ([[1146]]), mentre a l'altra banda de la península es [[Batalla de Santarém|conqueria Santarém]] i [[Setge de Lisboa|Lisboa]]. En aquest context, [[Alfons VII de Castella]] va convocar el [[novembre]] del [[1146]]<ref>Coll i Alentorn, Miquel: [http://books.google.cat/books?id=xxeCPuOYLzkC&lpg=PA277&ots=_3XjXpjJRF&dq=Tractat%20carrion%201141&hl=ca&pg=PA278#v=onepage&q=&f=false Història, Volum 3]</ref> la [[pau de San Esteban de Gormaz (1146)]] per tal d'establir una treva entre [[Garcia V de Navarra]] i [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]]. D'aquesta manera, s'establí una treva temporal a la Guerra de successió navarroaragonesa i s'aliaven tots tres per preparar una nova croada contra la rica ciutat [[port]]uària d'[[al-Mariyya]], el gran centre comercial de l'Àndalus i base d'operacions dels pirates sarraïns.<ref name=HNC>{{ref-llibre | cognom=Rovira i Virgili | nom= Antoni | enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili | títol = Història Nacional de Catalunya, volum II | pàgines = | editorial = Edicions Pàtria | isbn = | data =1920 | ref = }}</ref> Els [[República de Gènova|genovesos]] van arribar a [[Barcelona]] amb 63 [[galera|galeres]] i 163 vaixells menors; van pactar suport militar mutu a les respectives campanyes contra [[al-Mariyya]] i [[Croada contra la Taifa de Turtuixa|Turtuixa]]<ref name=JMO> Josep Moran i Ocerinjauregui, ''[http://books.google.cat/books?id=beS1_wK9X88C&pg=PA53&lpg=PA53&dq=pisa+almeria+1148&source=bl&ots=nkPSZlwmzX&sig=MotWnruQmKZdZVqxtcn5-n4b6H4&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=2&ct=result#PPA52,M1 Les homilies de Tortosa]''</ref> i van enviar 15 galeres al [[cap de Gata]] com a cos avançat fins que la resta de l'exèrcit estigués preparat.<ref name=Caffaro>{{en}} Caffaro di Rustico da Caschifellone, ''Genoese expedition to Almeria''</ref> Entretant, l'exèrcit castellà comandat per [[Alfons VII de Castella]], d'uns 5.000 soldats,<ref>{{en}} Bernard F. Reilly, [http://books.google.cat/books?id=twhY6pVNuXsC&pg=PA97&lpg=PA97&dq=caffaro+almeria&source=bl&ots=bL6uh4vGPV&sig=OBNsRCEc2DA26xLLHYEZfhDYsuQ&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=2&ct=result ''The Kingdom of León-Castilla Under King Alfonso VII, 1126-1157'']</ref> i en què anava [[Ermengol VI d'Urgell]],<ref name=HNC/> va sortir de [[Toledo]] el maig i va romandre a [[Medinaceli]] fins al juliol, quan va intentar guanyar posicions musulmanes de camí a [[al-Mariyya]].
 
Els musulmans d'[[al-Mariyya]] disposaven d'un miler de naus diverses, però no pogueren fer front a l'estol de Ramon Berenguer IV i [[Guillem VI de Montpeller]], que portava un exèrcit d'uns 100 cavallers [[croat (guerrer)|croats]] comandats per [[García Fortuñones]],<ref>{{es}} Gran Enciclopedia Aragonesa: [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=787&tipo_busqueda=1&nombre=sitio%20de%20almeria&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes= ''Sitio de Almeria'']</ref> amb el suport genovès i [[República de Pisa|Pisà]] que es va incorporar després d'atacar [[Manûrqa]].<ref name=CS>{{en}} Colin Smith, [http://www.deremilitari.org/resources/sources/almeria.htm Genoese expedition to Almeria (1147)]</ref> A finals d'agost<ref>{{en}} Jonathan Phillips, [http://books.google.cat/books?id=P5FheHjG34kC&pg=PA260&lpg=PA260&dq=Otto+de+Bonovillano&source=bl&ots=3H_3PdnMZ0&sig=MmbvwG4if6-KxE7EecHBr9dqB_k&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=4&ct=result#PPA259,M1 ''The second crusade'']</ref> va arribar l'estol comandat per [[Galceran II de Pinós|Galceran de Pinós]] amb 15 galeres més, i els croats van acampar al port i van desembarcar les [[màquina de guerra|màquines de guerra]], [[catapulta|catapultes]] i [[torre de setge|torres de setge]] de les galeres mentre els sarraïns van fer tres infructuoses sortides per impedir-ho. Per la seva part, les tropes castellanes i navarreses van arribar per terra i es va iniciar els treballs d'expugnació amb una torre de setge, de manera que els defensors van atacar amb [[foc]] i [[manganell]]s. El [[18 d'octubre]], 12 [[Companyia militar|companyies]] de mil soldats es llençaren a l'atac, provocant una matança entre els ciutadans i capturant molts homes i dones com a presoners. Quatre dies més tard, va caure l'[[alcassaba]] i el botí fou de 30 milions de [[maravedí]]s.
|url= http://books.google.cat/books?id=bzMLAAAAIAAJ&pg=RA1-PA138&dq=ripoll+ramon+berenguer&lr=&as_brr=1&ei=xR1jS9jCKZLoygTAlvCcBg&hl=ca&cd=12#v=snippet&q=1162&f=false | data=1836 |ref= BOFARULL|llengua=castellà }}
* {{Ref-llibre|cognom=Morgades i Gili |nom=Josep |enllaçautor=Josep Morgades i Gili |títol= El sepulcro de D. Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona|url= http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/13583818767936721976613/p0000001.htm ] |lloc=Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 26, pp. 477-486 |llengua=castellà |data=1895 |ref= MORGADES }}
* {{ref-llibre |cognom=Pellicer i Pagès |nom=Josep |títol=[http://www.archive.org/details/MN41677ucmf_3 Santa María del monasterio de Ripoll] |llengua=castellà | ref= PELLICER }}
* {{Ref-llibre|cognom=Pujades |nom=Jeroni |enllaçautor=Jeroni Pujades
|títol=[http://books.google.cat/books?hl=ca&id=eOELAAAAYAAJ&dq=%22en+el+a%C3%B1o+del+se%C3%B1or+1162%22&q=alacena#v=snippet&q=alacena&f=false Cronica universal del principado de Cataluña; Vol.8 part 3] | data= 1609 |ref= PUJADES|llengua=castellà }}
* {{ref-llibre |cognom=Villanueva |nom=Joaquín |títol=[http://books.google.cat/books?id=aZAfMe6PWuMC&pg=PA311&dq=ripoll+ramon+berenguer&lr=&as_brr=1&ei=xR1jS9jCKZLoygTAlvCcBg&hl=ca&cd=19#v=onepage&q=&f=false Viaje litarario a las iglesias de españa; Tomo VIII. Vique y Solsona] | data= 1806-1807 |ref= VILLANUEVA|llengua=castellà }}
* {{Ref-llibre|cognom=Ubieto Arteta |nom=Antonio |enllaçautor=Antonio Ubieto Arteta |títol=[http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1457&forma=&presentacion=pagina&forma=&posicion=1&accion_ir=Ir Creación y desarrollo de la Corona de Aragón] |lloc=Zaragoza |isbn= 84-7013-227-X |data= 1987 |ref= UBIETO|llengua=castellà }}
 
612.360

modificacions