Jaguar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
Cap resum de modificació
Línia 10:
El '''jaguar''' (''Panthera onca'') és un [[fèlid]] del [[gènere (biologia)|gènere]] ''[[Panthera]]''. És l'única de les quatre espècies [[tàxon vivent|vivents]] de ''[[Panthera]]'' oriünda de les [[Amèriques]]. El jaguar és el tercer fèlid més gros del món, després del [[tigre]] i el [[lleó]], i el més gros i potent del [[Nou Món]]. La distribució actual del jaguar s'estén des de [[Mèxic]], a través de gran part de [[Centreamèrica]] i al sud fins al [[Paraguai]] i el nord de l'[[Argentina]]. A part d'una població coneguda i possiblement reproductiva a [[Arizona]] (al sud-est de [[Tucson]]), aquest fèlid ha estat pràcticament [[extinció local|extirpat]] dels [[Estats Units]] des de principis de la dècada del 1900.
 
Aquest fèlid tacat s'assembla especialment al [[lleopard]], tot i que sol ser més grangros i amb una constitució més robusta i les seves característiques [[etologia|comportamentals]] i d'[[hàbitat]] són més similars a les del tigre. Tot i que el seu hàbitat preferit és la [[selva pluvial]], el jaguar pot habitar a una varietat de terrenys boscosos i oberts. Està fermament associat a la presència d'aigua i destaca, juntament amb el tigre, per ser un fèlid a qui li agrada nedar. El jaguar és un [[predador]] majoritàriament solitari, que para emboscades i que és oportunista a l'hora de triar les preses. També és un [[depredador alfa]] i [[predador clau|clau]] i té un paper important per estabilitzar ecosistemes i regular-hi les poblacions d'espècies presa. El jaguar té una mossegada excepcionalment potent, fins i tot en comparació amb altres grans fèlids.<ref name=Bite>{{ref-publicació | autor = Stephen Wroe, Colin McHenry, and Jeffrey Thomason | article = Bite club: comparative bite force in big biting mammals and the prediction of predatory behavior in fossil taxa | any =2006 | publicació = [[Proceedings of the Royal Society B#Proceedings of the Royal Society B|Proceedings of the Royal Society B]] |editorial=[[Royal Society]] | volum =272 |exemplar=1563 |pàgines=619–625 | format = PDF | consulta =2006-08-07 | url = http://www.bio.usyd.edu.au/staff/research/swroe/Wroeetal2005Biteclub.pdf | doi =10.1098/rspb.2004.2986}}</ref> Això li permet perforar les closques dels rèptils cuirassats<ref name=HAMDIG>{{ref-web| url = http://web.archive.org/web/20080201022320/www.ecology.info/ecology-jaguar-puma.htm |nom= Paul |cognom= Hamdig |títol= Sympatric Jaguar and Puma |editor= Ecology Online Sweden via archive.org |consulta=19-03-2009}}</ref> i utilitzar un mètode de matar poc habitual: ataca directament el [[crani]] de la presa entre les orelles per fer una mossegada fatal al cervell.<ref>De la Rosa CL i Nocke, 2000. ''A guide to the carnivores of Central America: natural history, ecology, and conservation''. The University of Texas Press. {{ISBN|978-0-292-71604-9}} </ref>
 
El jaguar és una espècie [[gairebé amenaçada]] i els seus nombres estan en declivi. Les amenaces inclouen la [[pèrdua d'hàbitat|pèrdua]] i la [[fragmentació d'hàbitat|fragmentació]] de l'hàbitat. Tot i que el comerç internacional de jaguars o les seves parts està prohibit, aquest fèlid és mort regularment pels humans, especialment en conflictes amb ranxers i grangers de Sud-amèrica. Tot i que ha estat reduïda, la seva distribució geogràfica continua sent gran; gràcies a la seva distribució històrica, el jaguar ha tingut un paper prominent a la mitologia de nombroses [[amerindis|cultures indígenes americanes]], incloent-hi els [[maies]] i els [[asteques]].
Línia 44:
#* ''[[Panthera onca veraecruscis|P. o. veraecruscis]]'': des del centre de [[Texas]] fins al sud-est de [[Mèxic]].
#* ''[[Panthera onca goldmani|P. o. goldmani]]'' (jaguar de Goldman): des de la [[Península del Yucatán]] fins a [[Belize]] i [[Guatemala]].
# ''[[Panthera onca palustris|P. o. palustris]]'' (la subespècie més grangrossa, amb un pes de més de 135 kg):<ref>{{ref-web|url=http://www.focustours.com/brazil.html |títol=Brazil nature tours, Pantanal nature tours, Brazil tours, Pantanal birding tours, Amazon tours, Iguassu Falls tours, all Brazil tours |editor=Focustours.com |data=|consulta=8 març 2009}}</ref> les regions de [[Pantanal]] del [[Mato Grosso]] i el [[Mato Grosso do Sul]] ([[Brasil]]), al llarg del [[riu Paraguai]] fins al [[Paraguai]] i possiblement el nord-est de l'[[Argentina]].
 
''[[Mammal Species of the World]]'' continua reconeixent-ne nou: les vuit descrites anteriorment i ''[[Panthera onca paraguensis|P. o. paraguensis]]''.<ref name=MSW3>{{MSW3 Wozencraft | pages =546–547}}</ref> L'espècie ''P. onca'' també té dues subespècies extintes: ''[[Panthera onca augusta|P. o. augusta]]'' i ''[[Panthera onca mesembrina|P. o. mesembrina]]'', ambdues del [[Plistocè]] de les [[Amèriques]] des de [[Xile]] fins al nord dels [[Estats Units]].
Línia 50:
== Biologia i comportament ==
=== Característiques físiques ===
El jaguar és un animal compacte i musculat. Hi ha variacions significatives en la mida: el pes sol ser d'entre 56 i 96 quilograms. S'han observat mascles més gransgrossos, de fins a 158 quilograms<ref name="Animal">{{ref-llibre |títol=Animal: The Definitive Visual Guide to the World's Wildlife |nom=David |cognom=Burnie |coautors=Don E. Wilson |lloc=[[Nova York]] |editorial=[[Dorling Kindersley]] |isbn=0-7894-7764-5 |any=2001}}</ref><ref name=r10>{{ref-llibre|autor=Nowak, Ronald M|títol=Walker's Mammals of the World|url=http://books.google.com/books?id=T37sFCl43E8C&pg=PA831|pàgina=831|volum=2|editorial=JHU Press|any=1999|isbn=0-8018-5789-9 |llengua= anglès}}</ref> (aproximadament com una tigressa o una lleona) i els més petits tenen un pes extremament baix de 36 quilograms. Les femelles solen ser un 10-20% més petites que els mascles. La llargada del fèlid és d'entre 112 i 185 centímetres i la cua pot afegir uns 45-75 centímetres més.<ref name=r10/> Mesura uns 63-76 centímetres d'alçada a l'espatlla.<ref name=WCS>{{ref-web| url = http://savethejaguar.com/jag-index/jag-allabout/jag-aboutecology |títol= "All about Jaguars: ECOLOGY" |editor= [[Wildlife Conservation Society]]|consulta=11-08-2006}}</ref>
[[Fitxer:Jaguar at Edinburgh Zoo.jpg|miniatura|esquerra|El jaguar té el cap robust i una mandíbula extremament potent. La mida dels jaguars tendeix a augmentar com més al sud es trobin.]]
S'han observat més variacions de la mida en diferents regions i hàbitats i la mida tendeix a augmentar de nord a sud. Un estudi del jaguar a la [[Reserva de la Biosfera de Chamela-Cuixmala]], a la costa mexicana del Pacífic, trobà un pes de només 30–50 quilograms, aproximadament la mida del [[puma]].<ref name = foodhabits>{{ref-publicació | autor = Rodrigo Nuanaez, Brian Miller, and Fred Lindzey | any =2000 | article = Food habits of jaguars and pumas in Jalisco, Mexico | publicació = Journal of Zoology | volum =252 | exemplar =3 | pàgines =373 | url = http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract?fromPage=online&aid=58851 | consulta =08-08-2006}}</ref> En canvi, un estudi del jaguar a la regió [[brasil]]era del [[Pantanal]] trobà un pes mitjà de 100 quilograms i un pes de 135 quilograms o més no és rar en mascles vells.<ref name=JSSP>{{ref-web| url = http://jaguarssp.org/pdf/FACT%20SHEET%20with%20graphics.pdf |títol= "Jaguar Fact Sheet" |editor= [[Jaguar Species Survival Plan]]|consulta=14-08-2006|format=PDF}}</ref> Els jaguars de bosc sovint són més foscos i considerablement més petits que els que viuen en àrees obertes (el Pantanal és una conca de zones humides oberta), possiblement a causa del menor nombre de grans preses herbívores a les zones boscoses.<ref name=CAP> Nowell, K. i Jackson, P. (compiladors i editors) 1996. [http://carnivoractionplans1.free.fr/wildcats.pdf ''Wild Cats. Status Survey and Conservation Action Plan''] (PDF). IUCN/SSC Cat Specialist Group. IUCN, Gland, Suïssa. (''vegeu Panthera Onca,'' pàg. 118–122)</ref>
Línia 87:
== Ecologia ==
=== Distribució i hàbitat ===
S'ha atestat la presència del jaguar al [[registre fòssil]] des de fa dos milions d'anys,<ref name=MANUALTAXONOMY/> i ha estat un fèlid americà des que travessà el [[Beríngia|pont de terra de Bering]] durant el [[Plistocè]]; l'avantpassat immediat dels animals moderns és ''[[Panthera onca augusta]]'', que era més grangros que el fèlid actual.<ref name = Columbia/> La seva distribució actual s'estén des de Mèxic, a través d'Amèrica Central i fins a Sud-amèrica, incloent-hi la majoria del Brasil amazònic.<ref name=CONSERVATION>{{ref-publicació | autor = Eric W. Sanderson; Kent H. Redford; Cheryl-Lesley B. Chetkiewicz; Rodrigo A. Medellin; Alan R. Rabinowitz; John G. Robinson; Andrew B. Taber | any =2002 | article = Planning to Save a Species: the Jaguar as a Model | publicació = Conservation Biology | volum =16 | exemplar =1 | pàgines =58 | doi =10.1046/j.1523-1739.2002.00352.x}} Anàlisi detallada de la distribució actual i els tipus de terreny.</ref> Els països inclosos en aquesta distribució són l'[[Argentina]], [[Belize]], [[Bolívia]], el [[Brasil]], [[Colòmbia]], [[Costa Rica]] (particularment a la [[Península d'Osa]]), l'[[Equador]], la [[Guaiana Francesa]], [[Guatemala]], la [[Guaiana]], [[Hondures]], [[Mèxic]], [[Nicaragua]], [[Panamà]], el [[Paraguai]], el [[Perú]], [[Surinam]], els [[Estats Units]] i [[Veneçuela]]. El jaguar està actualment extingit al Salvador i l'[[Uruguai]].<ref name=iucn>{{IUCN2008| assessors=Caso, A.; López-González, C., Payan, E.; Eizirik, E.; de Oliveira, T.; Leite-Pitman, R.; Kelly, M.; Valderrama, C|year=2008|id=15953|títol=Panthera onca |consulta=18 gener 2009}}</ref> Viu als 400 km² de la [[Reserva Natural de la Conca Cockscomb]] de Belize, els 5.300 km² de la Reserva de la [[Biosfera]] de [[Sian Ka'an]] a Mèxic, els aproximadament 15.000 km² del [[Parc Nacional de Manú]] al Perú, els aproximadament 26.000 km² del [[Parc Nacional del Xingu]] al Brasil i nombroses altres reserves arreu del seu àmbit de distribució.<ref>{{ref-publicació | article = Planning to Save a Species: the Jaguar as a Model | autor = Sanderson, E. W.; Redford, K. H.; Chetkiewicz, C-L. B.; Medellin, R.; Rabinowitz, A. R.; Robinson, J. G.; Taber, A. B. | publicació = Conservation Biology | volum =16 | exemplar =3 | pàgines =58-72 | any =2002 | doi =10.1046/j.1523-1739.2002.00352.x | url = http://www3.interscience.wiley.com/journal/118954096/abstract?CRETRY=1&SRETRY=0 | format = resum}}</ref>
[[Fitxer:Standing jaguar.jpg|miniatura|El jaguar pot viure en una varietat d'hàbitats boscosos i oberts, però està estretament relacionat amb la presència d'aigua.]]
La inclusió dels Estats Units en aquesta llista es basa en observacions ocasionals al sud-oest, particularment a [[Arizona]], [[Nou Mèxic]] i [[Texas]]. A principis de la dècada del 1900, la distribució del jaguar s'estenia tan al nord com el [[Gran Canyó]] i tan a l'oest com la [[Califòrnia del Sud]].<ref name=FEDERAL/> El jaguar és una espècie protegida als Estats Units sota l'[[Endangered Species Act]], cosa que ha aturat la caça de l'animal pel seu pelatge. El 2004, agents de medi ambient a Arizona fotografiaren i documentaren jaguars a la part meridional de l'estat. Perquè pugui prosperar una població permanent, cal protecció de la caça, una base de preses adequada i connectivitat amb les poblacions mexicanes.<ref>{{ref-web| url = http://www.gf.state.az.us/w_c/es/jaguar_management.shtml |títol= Jaguar Management |editor= Arizona Game & Fish, |consulta=08-08-2006}}</ref> El 25 de febrer del 2009, es capturà un jaguar d'uns 54 kg, se li posà un collar ràdio i se l'alliberà en una àrea al sud-oest de [[Tucson]] ([[Arizona]]); que és més al nord del que s'havia pensat anteriorment i representa un senyal que hi podria haver una població reproductiva permanent de jaguars al sud d'[[Arizona]]. Més endavant es confirmà que l'animal és el mateix mascle (conegut com a Macho B) que havia estat fotografiat el 2004 i que aleshores era el jaguar més vell conegut en llibertat (aproximadament 15 anys).<ref>{{ref-web|url=http://readitnews.com/get-out-there-arizona-outdoors/outdoor-news-mainmenu-10017/1705-arizona-game-and-fish-collars-first-wild-jaguar-in-united-states |títol=Arizona Game and Fish collars first wild jaguar in United States|editor=Readitnews.com|consulta=8 març 2009}}</ref> El dilluns 2 de març del 2009, Macho B, l'únic jaguar observat als Estats Units des de feia més d'una dècada, fou recapturat i sacrificat després que es descobrís que patia una fallida renal.<ref>{{ref-web|cognom=Hock |nom=Heather |url=http://www.azcentral.com/community/phoenix/articles/2009/03/02/20090302abrk-jaguar0302-ON.html |títol=Illness forced vets to euthuanize recaptured jaguar |editor=Azcentral.com |data=2 març 2009 |consulta=8 març 2009}}</ref>
Línia 93:
La finalització de la [[barrera Estats Units-Mèxic]], tal com es proposa actualment, reduirà la viabilitat de qualsevol població que es trobi actualment als Estats Units, reduint el flux gènic amb les poblacions mexicanes i evitarà qualsevol expansió cap al nord de l'espècie.<ref>{{ref-web|url=http://www.twp.org/cms/File/Border_Stakeholder_Recommendations_6-07.pdf |títol=Addressing the Impacts of Border Security Activities On Wildlife and Habitat in Southern Arizona: STAKEHOLDER RECOMMENDATIONS |data=|editor=[[Wildlands Project]] |format=PDF |consulta=03-11-2008}}</ref>
 
La distribució històrica de l'espècie incloïa gran part de la meitat meridional dels Estats Units i cap al sud s'estenia molt més lluny, cobrint la majoria del continent sud-americà. En total, la seva distribució boreal ha retrocedit 1.000 quilòmetres cap al sud i la seva distribució austral ha retrocedit 2.000 quilòmetres cap al nord. S'han descobert [[fòssils]] de jaguar de l'[[glaciació de Würm|edat glacial]] als Estats Units, d'entre fa 40.000 i 11.500 anys, incloent-hi alguns tan al nord com [[Missouri]]. Les proves fòssils mostren jaguars de fins a 190 kg, molt més gransgrossos que la mitjana actual de l'animal.<ref name=MSI>{{ref-web| url = http://www.museum.state.il.us/exhibits/larson/felis_onca.html |títol=Jaguars |obra= The Midwestern United States 16 000 years ago |editor= [[Museu Estatal d'Illinois]] |consulta=20-08-2006}}</ref>
 
L'hàbitat del fèlid inclou les [[selves pluvials]] de [[Sud-amèrica]] i [[Amèrica Central|Central]], zones humides obertes i estacionalment inundades i herbassars secs. D'entre aquests hàbitats, el jaguar prefereix el bosc dens;<ref name=CAP/> aquest fèlid ha perdut terreny més ràpidament a les regions més seques, com ara [[les pampes]] argentines, els [[herbassar]]s àrids de Mèxic i el sud-oest dels Estats Units.<ref name="iucn"/> Aquest fèlid pot viure en boscos tropicals, subtropicals i caducifolis secs (incloent-hi, històricament, rouredes dels Estats Units). El jaguar està estretament relacionat amb l'aigua i sovint prefereix viure al costat de rius, aiguamolls i en jungla densa amb molta vegetació per assetjar les preses. S'han trobat jaguars a altituds de fins a 3.800 m, però solen evitar els boscos de montana i no viuen ni a l'[[Altiplà Mexicà|altiplà]] del centre de Mèxic ni als [[Andes]].<ref name=CAP/>
Línia 100:
El jaguar adult és un [[depredador alfa]], cosa que vol dir que es troba a la cúspide de la seva xarxa tròfica i no té depredadors en estat salvatge. El jaguar també ha estat qualificat d'[[espècie clau]], car se suposa que els fèlids alfa mantenen la integritat estructural dels sistemes boscosos mitjançant el control dels nivells poblacions de preses com ara mamífers herbívors i granívors.<ref name=foodhabits/><ref name=PHEONIX>{{ref-web| url = http://www.phoenixzoo.org/learn/animals/animal_detail.aspx?FACT_SHEET_ID=100018 |títol= Jaguar (Panthera Onca) |editor= [[Zoo de Phoenix]] |consulta=30-08-2006}}</ref> Tanmateix, resulta difícil determinar amb precisió l'efecte que tenen espècies com el jaguar sobre els ecosistemes, car cal comparar informacions de regions d'on l'espècie és absent i dels seus hàbitats actuals, tenint en compte els efectes de l'activitat humana. Existeix el consens que les poblacions de preses de mida mitjana augmenten quan no hi ha depredadors alfa i s'ha suggerit que això podria tenir efectes negatius en cascada.<ref name=MONGA>{{ref-web| url = http://rainforests.mongabay.com/02keystone.htm |títol= Structure and Character: Keystone Species |obra= mongabay.com |editor= Rhett Butler |consulta=30-08-2006}}</ref> Tanmateix, el treball de camp ha mostrat que podrien ser variacions naturals i que els increments de població podrien no ser sostinguts. Per tant, la hipòtesi dels [[predador clau|predadors clau]] no té el suport de tots els científics.<ref>{{ref-publicació | autor = Wright, SJ; Gompper, ME; DeLeon, B | any =1994 | article = Are large predators keystone species in Neotropical forests? The evidence from Barro Colorado Island | publicació = Oikos | volum =71 | exemplar =2 | pàgines =279 | url = http://md1.csa.com/partners/viewrecord.php?requester=gs&collection=ENV&recid=3657385&q=&uid=788032445&setcookie=yes | consulta =08-08-2006 | doi =10.2307/3546277}}</ref>
 
El jaguar també té efecte sobre altres depredadors. El jaguar i el [[puma]], el segon fèlid més grangros de les Amèriques, sovint són [[simpàtric]]s (espècies properes amb territoris que s'encavalquen) i sovint se'ls ha estudiat conjuntament. Allà on és simpàtric amb el jaguar, el puma és més petit del normal i més petit que els jaguars locals. El jaguar tendeix a capturar preses més grans i el puma més petites, reduint la mida d'aquest últim.<ref>{{ref-publicació | autor = J. Agustin Iriarte, William L. Franklin, Warren E. Johnson i Kent H. Redford | any =1990 | article = Biogeographic variation of food habits and body size of the America puma | publicació = [[Oecologia]] | volum =85 | exemplar =2 | pàgines =185 | url = http://www.springerlink.com/content/nvk62r701822qq17/ | consulta =09-08-2006| doi =10.1007/BF00319400}}</ref> Aquesta situació pot resultar avantatjosa pel puma. El seu ventall de preses més ample, incloent-hi la seva capacitat de capturar preses més petites, podria donar-li un avantatge en paisatges alterats pels humans;<ref name=foodhabits/> tot i que ambdós són classificats com a espècies [[gairebé amenaçades]], el puma té una distribució actual significativament més ampla.
 
== Estat de conservació ==