Flauta dolça: diferència entre les revisions

Actualment toquem molt poc sobre la flauta de bec medieval. Per altra banda no cal dir que no tenia repertori propi. Aleshores encara eren llunyans els temps en què els compositors començarien a especificar la instrumentació concreta que volien per a les seves composicions. De totes maneres, tenim la certesa que la flauta de bec va existir en temps medievals i és fàcil suposar que la seva utilització va ser freqüent sobretot en el context profà.

 

 

Més enllà de les primeres representacions iconogràfiques de la flauta de bec (amb 8 forats) que, segons defensa el musicòleg [[Anthony Rowland-Jones]],<ref>{{ref-publicació |cognom=Rowland-Jones |nom=Anthony |article=La flauta de pico en el arte Catalan (I) |url= |llengua=castellà |consulta= |publicació=Revista de Flauta de Pico |volum= |exemplar=n.7 |data=1997 |pàgines=15-20 }}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Rowland-Jones |nom=Anthony |article=La flauta de pico en el arte Catalan (II) | llengua=castellà |consulta= |publicació=Revista de Flauta de Pico | exemplar=n.6 |data=1996 |pàgines=20-24 }}</ref> són catalanes i vénen del taller del germans Serra de [[Barcelona]], segurament de [[Pere Serra]], i que són dues representacions de la Mare de Déu amb el nen i 6 [[àngel]]s músics pintats vora el 1390 i que apareix en el [[retaule]] de l'[[convent de Santa Clara de Barcelona|església de Santa Clara]] que s'exposa al [[MNAC]] de Barcelona i en un retaule del [[Monestir de Sant Cugat del Vallès]], afortunadament també existeixen dos exemplars de valor organogràfic incalculable que lògicament ens poden dir més que centenars de testimonis iconogràfics en els quals quasi mai es pot veure amb certesa de quin instrument es tracta. Aquestes dues flautes medievals que han sobreviscut al pas dels segles són les famoses de "Dordrecht" i de "Würzburg".