Palau de l'Aljaferia: diferència entre les revisions

Construït en la segona meitat del {{segle|XI}}, per iniciativa del sultà [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir|Abu-Jàfar ibn Hud al-Múqtadir]] com a residència dels monarques [[Banu Hud]] de [[Saraqusta]], aquest palau d'esbarjo, anomenat ''al-Jafariyya'' o palau de Jafar<ref>{{Ref-llibre |cognom=García Marsilla |nom=Juan Vicente |títol=Història de l'art medieval |url=https://books.google.es/books?id=6Fo0Ya9NcBIC&pg=PA214&dq=Al-Jafariyya&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjLnabT6bvYAhVK4CYKHfDDC08Q6AEIKTAA#v=onepage&q=Al-Jafariyya&f=false |llengua= |editorial=Universitat de València |data=2011|pàgines=214 |isbn=8437083591}}</ref> reflecteix l'esplendor assolida per l'emirat en el període del seu màxim apogeu polític i cultural. Passà a ser la residència dels reis cristians d'[[regne d'Aragó|Aragó]] [[Setge de Saraqusta (1118)|després de la conquesta]] d'[[Alfons I d'Aragó|Alfons I el Batallador]] en [[1118]]. Destaca la reforma que realitzaren els [[Reis Catòlics]] en [[1492]]. En [[1593]] [[Felip I d'Aragó]] la transformà en una [[caserna]]. Va ser reformat en els [[segle XII|segles XII]] ([[1129]]), [[segle XIII{{Romanes|XIII]]}} ([[1260]] i [[1292]]), {{Romanes|XIV}} ([[1301]] i [[1356]]), {{Romanes|XV}} ([[1490]]-[[1493]]), [[segle XVI|XVI]] ([[1593]]), {{Romanes|XVIII}} ([[1772]]) i [[segle XIX|XIX]] ([[1862]]). Finalment fou restaurada i actualment acull les [[Corts d'Aragó]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Sobradiel|nom=Pedro I.|títol=La Aljafería entra en el siglo veintiuno totalmente renovada tras cinco décadas de restauración|any=1998| editorial=Grafimar·ca, S. L.| editor=Institución "Fernando el Católico"|isbn=84-7820-386-9|pàgines=84}}</ref> L'any 2001 fou declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] com a part del conjunt d'arquitectura mudèjar d'Aragó.<ref>{{ref-web|títol=Mudejar Architecture of Aragon|url= http://whc.unesco.org/en/list/378| editor=UNESCO World Heritage Center| consulta=29 de setembre de 2014|llengua=anglès}}</ref>