''El crit'' és un reflex del món de l'artista. La seva trajectòria vital va estar marcada pel patiment i la mort: la seva germana va morir de [[tuberculosi]] als quinze anys; quan ell tenia cinc anys, va perdre la seva mare per culpa de la mateixa malaltia; el 1889 morí el seu pare...<br />Ell mateix va explicar la situació que va originar ''El crit'':
{{cita|Anava caminant amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- el cel es tornava de cop i volta vermell -jo em vaig aturar; cansat, em vaig recolzar en una barana, damunt de la ciutat i el fiord blau fosc que no eren sinó sang i llengües de foc- els meus amics continuaven la seva marxa i jo continuava aturat al mateix lloc tremolant de por -i sentia que un udol infinit penetrava tota la natura.}}
Amb aquesta obra, Munch inaugurà la concepció sobre la subordinació de l'art a la voluntat de l'artista. La visió de les arts plàstiques com un mitjà d'expressió davant el malestar social. La subjectivitat, la realitat interior del personatge que llança un crit, s'escapa dels paràmetres del racionalisme, i en conseqüències les tècniques artístiques canvien per arribar aquest fi, que supera l'horitzó de l'estètica, endinsant-se en les aigües que denuncien la soledat de l'home de l'era industrial.
Tu pinche madre
La cara del personatge principal, segons crítics, va estar influenciada per l'exposició d'una mòmia al [[Musée de l'Homme|Musée de L'homme]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.abc.es/cultura/arte/20150912/abci-momia-cataclismo-inspiraron-edvard-201509100650.html|títol=Una momia, posible «musa» de Munch|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
L'escena fou ambientada a la ciutat de [[Nordstrand]].
