Italià: diferència entre les revisions

 

== Història ==

===Orígens===

La llengua italiana estàndard té un origen poètic i literari al segle XII, i la moderna llengua estàndard ha sigut en gran part determinada per esdeveniments relativament recents. No obstant això, l'italià com a llengua usada a la [[península italiana]] té una història més llarga. De fet, els textos més antics que sobreviuen que sens dubte es poden qualificar d'italià (o més exactament, vernacle, a diferència del seu predecessor, el [[llatí vulgar]]) són fórmules legals conegudes com els [[Placiti cassinesi]] del [[ducat de Benevent]]; aquests daten del 960-963, tot i que l'[[Endevinalla veronesa]] conté una forma tardana del llatí vulgar que pot ser vista com un molt primerenc dialecte italià.<ref>{{ref-web|url=http://www.italian-language.biz/italian/history.asp|títol=History of the Italian language.|consulta=2006-09-24}}</ref> El que vindria a ser considerat com l'italià es va formalitzar per primera vegada al segle XIV a través de les obres de l'escriptor de la Toscana [[Dante Alighieri]], que escrivia en el seu natal [[Florència|dialecte florentí]]. Els poemes èpics del Dante, coneguts en conjunt com la ''[[La Divina Comèdia|Commedia]]'', els quals un altre poeta toscà [[Giovanni Boccaccio]] posteriorment va marcar amb el títol ''divina'', varen ser llegits a tota Itàlia i el seu dialecte escrit es va convertir en la "norma canònica" que tots els [[italians]] educats (cultes) podien entendre. Dante encara es reconeix com l'estandarditzador de la llengua italiana, i per tant el dialecte de [[Florència]] es va convertir en la base del que es convertiria en l'idioma oficial d'Itàlia.