Calendari de l'Ermità: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
Cap resum de modificació |
||
Línia 19:
En aquest context, l’any 1856 Antoni M. Morera i Colom (Tàrrega, 1819-Barcelona, 1893), que era pèrit mercantil, mestre de primera ensenyança, “revisor” de llibres i pèrit i liquidador dels Tribunals de Comerç de Barcelona, i que tenia sòlids coneixements d’[[astronomia]] i [[cronologia]], edita el '''''Calendario Histórico, Universal y Perpetuo''''', que més que un calendari era un tractat que ensenyava la manera de fer calendaris. Es venia per tota Espanya i Canàries, i també a diferents països iberoamericans com Mèxic, Perú, Puerto Rico, Uruguai, Veneçuela i Xile, així com a Cuba i Haití. Tot seguit va publicar dos calendaris més: el ''Calendario Religioso Industrial y Mercantil para 15 años'', i un calendari en forma de mapa de grans dimensions que va tenir gran acceptació.
Continuant aquesta afició de publicar calendaris, l’any [[1875]] Antoni M. Morera comença a editar,
Quan Morera mor el 1893, deixa com a hereu del negoci al seu fill Joan Baptista Morera, qui l’any següent traspassa la venda i expenedoria de la publicació a la vídua d’A. Llorens, propietària d’una papereria al carrer de la Palma de Santa Caterina. Aquest canvi és degut a la desavinença entre el fill Morera i Antoni Millat, nou propietari de la papereria de Pedro Vidal i Cia. Millat pretengué editar el ''Calendario del Ermitaño'' pel seu compte, argumentant que no pertanyia a ningú i intentant registrar-lo al seu nom. El 1894 publica un calendari idèntic, amb la mateixa vinyeta i títol de portada del publicat per Morera, fent-li la competència. Finalment, el 1895 l’Audiència de Barcelona va sentenciar contra la publicació d’Antoni Millat, reconeixent la propietat intel·lectual a Antoni M. Morera.
L’any [[1937]], en plena [[Guerra Civil espanyola]] i a causa de l’estat revolucionari i persecució religiosa que es vivia, l’editor es va veure obligat a fer una sèrie de canvis. Va substituir el títol de la portada pel de ''Calendario Cívico'' (en lloc de Religioso), ''Astronómico y Literario, por el Astrólogo F. Ramon'' (no posa Fray), ''Solitario de los Pirineos'', desapareixent totalment el nom d’Ermitaño. A l’interior, incorpora una “taula de conversió” per aquells noms de municipis que no podien dur una referència religiosa o monàrquica, i la Crònica Anual es veu obligada a destacar els fets del govern i de l’exèrcit dominant. Acabada la guerra, no serà fins a l’any 1940 que el Calendari torni a recuperar l’antiga imatge i títol original de l’Ermità, tot adaptant alguns dels seus continguts al règim polític del moment.
Línia 30:
Des dels seus inicis, el Calendari de l’Ermità presenta uns continguts comuns a altres almanacs: dades astronòmiques, visibilitat dels planetes, eclipsis, llunacions, pronòstics meteorològics, santoral i informació sobre la celebració de festes majors i fires i mercats agrícoles i ramaders. Tot i així, la temàtica astronòmica, remeiera i “literària” li dóna una personalitat específica i el diferencia dels altres.
La informació de caràcter religiós ha tingut un paper important, ja que el Calendari no només contenia el santoral sinó també els temps litúrgics, la dedicació dels mesos, les témpores, temps de penitència, abstinències i desdejunis, festes de precepte, etc. Un altre contingut destacat ha estat la Crònica Anual, un relat dels esdeveniments històrics més rellevants succeïts l’any anterior, i Centenaris, una selecció dels aniversaris que
Quant als continguts gràfics, les principals imatges que han acompanyat el calendari al llarg de la seva història han estat principalment les dues versions del gravat de la portada i les il·lustracions interiors de les al·legories dels mesos i els titulars de les festes majors, les fires i els mercats, realitzades pels reconeguts gravadors vuitcentistes [[Celestí Sadurní i Deop|Celestí Sadurní]], [[Pacià Ross|Pacià Ros]] i [[Tomàs Argemí]].
Fins al 2015, en què per primera vegada s'ofereix una versió en català,<ref>Tornaveu, 15/10/2015, [http://www.tornaveu.cat/article/10826/el-calendari-de-lermita-per-primera-vegada-en-catala "El Calendari de l'Ermità per primera vegada en català"]</ref> la llengua emprada pel Calendari ha estat la castellana, degut principalment a les intencions dels primers editors a estendre la venda a tot l’Estat espanyol.
| |||