Jocs Florals: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 13:
Ja al segle XIX, els [[Jocs Florals de Barcelona]] van tornar a instaurar-se el primer diumenge de maig de [[1859]] gràcies a les iniciatives d'[[Antoni de Bofarull]] i de [[Víctor Balaguer]],<ref name=Cuccu>{{ref-llibre|cognom=Cuccu|nom=Marina|títol=Víctor Balaguer i Cirera|lloc=[[Vilanova i la Geltrú]]|editorial=Ajuntament de Vilanova i la Geltrú|any=2003|consulta=3 març 2015|url=https://www.vilanova.cat/doc/doc_41140851_1.pdf|format=Col·lecció Retrats. Número 25 ({{PDF}})|ref=B-9908-2003}}</ref> amb el lema ''Patria, Fides, Amor'', en al·lusió als tres premis ordinaris: la [[Flor Natural]] o premi d'honor, que s'atorgava a la millor poesia amorosa, l'[[Englantina d'or]] a la millor poesia patriòtica i la [[Viola d'or i argent]] al millor poema religiós. El guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el títol de [[Mestre en Gai Saber]]. A més hi havia altres premis extraordinaris, com la [[Copa Artística]], a la millor composició en prosa, o d'altres patrocinats per institucions o particulars.
 
Un gran sector dels intel·lectuals i dels polítics catalans donà suport als Jocs Florals i això contribuí al prestigi de la [[literatura catalana]] culta, al començament de la [[Renaixença]]. En aquest marc es manifesten posicions diferenciades respecte al model de llengua que havia d'imperar. [[Marian Aguiló i Fuster|MarianMarià Aguiló]] defensa una primera via que prengui com a models els diversos autors de totes les formes dialectals; [[Antoni de Bofarull i Brocà|Antoni de Bofarull]] defensa models del segle XVI i XVII i el dialecte emprat a Barcelona i finalment, hi ha una tercera via que no disposa d'un defensor visible dins l'estructura dels Jocs i defensa un català barceloní del {{segle|XIX}}. Entre les dues darreres tendències hi havia moviments aproximatius. Hi ha crítics com [[Frederic Soler i Hubert|Frederic Soler]] i el seu entorn que en la major part dels casos acabaran participant-hi.
 
Els Jocs aglutinen participants d'ideologies contraposades: republicans, conservadors i generacions més joves que s'hi van apuntant. Tota la diversitat ideològica es fa palesa als discursos realitzats en els Jocs, que s'han convertit en un referent per a l'estudi del debat intern i de l'evolució ideològica dels seus participants.<ref name= JMP>{{ref-llibre|nom=Joan Manuel|cognom= Prado |cognom2=i d'altres|títol=Història de la Literatura Catalana|col·lecció= Fascicles de l'Avui|editorial= Edicions 62|data= 1989|volum= vol I}}</ref>