Diferència entre revisions de la pàgina «Massís de les Gavarres»

m (Plantilla)
== Economia ==
[[Fitxer:Spain, Catalonia, Cruïlles (1).JPG|miniatura|El massís de les Gavarres s'eleva darrere de [[Cruïlles (vila)|Cruïlles]].]]
Després d'haver estat intensament poblades, les Gavarres són avui unes muntanyes pràcticament deshabitades. Queden únicament tres petits nuclis amb població permanent: [[Sant Pol (la Bisbal d'Empordà)|Sant Pol de la Bisbal]], [[Romanyà de la Selva]] de [[Santa Cristina d'Aro]] i [[Sant Mateu de Montnegre]] de [[Quart]]. A part d'aquests pobles, hi ha una cinquantena de masos habitats, majoritàriament a la zona de [[Fitor (Forallac)|Fitor]] i [[Sant Climent de Peralta]] (Forallac) a [[Panedes]] ([[Llagostera]]), al veïnat de Banyeres i [[Sant Cebrià de Lledó|els Metges]] ([[Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura|Cruïlles-Monells-Sant Sadurní]]) i a la vall del [[Celrè]] ([[Quart]]).
 
L'any 2000, la població resident dins dels límits de l'espai protegit era de 940 persones, el que significa una densitat inferior als 0,03 habitants/ha.<ref name="socioeconòmic">{{ref-web |url=http://www.gavarres.cat/ca/el_context_socieconomic.html |títol=El context socioeconòmic |consulta=29 de desembre de 2012 |editor=Consorci de les Gavarres }}</ref> El procés d'abandonament dels masos, iniciat a mitjans del {{segle|XX}}, va continuar sense fre fins als anys noranta. A partir d'aquest període, lentament però de manera contínua, s'inicià un nou procés d'ocupació humana del massís. La compra de masos amb finalitat residencial, com a primer o segon habitatge és avui la tendència més destriable i segurament de majors conseqüències per al futur de l'espai natural.
20.956

modificacions