Jean-Baptiste Colbert: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
poder |
||
Línia 18:
Jean-Baptiste Colbert és fill de Nicolas Colbert, senyor de Vandières i de la seva dona Mariane Pussort, filla del senyor de Cernay.
Al contrari del que diu la llegenda, el pare de Colbert no va ser mai [[Draper (ofici)|mercader de teles]], sinó recaptador general i pagador de les rendes de la ciutat de París, a més de negociant. Colbert també és nebot del conseller d'Estat
De la joventut de Colbert, en canvi, se'n coneix poc: després dels estudis en una escola dels [[jesuïtes]], el seu pare l'envia el [[1634]] a [[Lió]] per fer d'aprenent amb els Mascrany, banquers associats amb els Lumague i finalment amb notari parisenc, que era el pare de [[Jean Chapelain]].
=== Ascens gràcies a les seves relacions (1640-1651) ===
Jean-Baptiste Colbert entra al servei del seu cosí Jean-Baptiste Colbert de Saint-Pouange, primer funcionari del departament de la Guerra a l'època de [[Lluís XIII de França|Lluís XIII]].
El [[1640]], als 21 anys, el seu pare utilitza les seves relacions i la seva fortuna per comprar-li el càrrec de ''comissari ordinari de les guerres'', funcionari del Secretari d'Estat de la Guerra, François Sublet de Noyers.
Aquesta funció obliga Colbert a inspeccionar les tropes i li dona una certa notorietat entre els oficials, tots els quals formen part de la [[noblesa]].
El [[1645]], Saint-Pouange el recomana a Michel Le Tellier (pare del [[François Michel Le Tellier de Louvois|marquès de Louvois]]), el seu cunyat, que llavors era secretari d'Estat de la Guerra. Aquest li dona feina com a secretari privat i després el fa nomenar conseller del rei el [[1649]].
El [[1651]], Le Tellier el presenta al [[Giulio Raimondo Mazzarino|cardenal Mazzarino]], immensament ric, que li confia la gestió de la seva fortuna, una de les més importants del regne. Gestionarà la fortuna de Mazzarino durant vora deu anys (1651-1661).
=== Caiguda en desgràcia de Fouquet (1659-1665) ===
Encarregat de vetllar per la gestió de les Finances de l'Estat, Colbert redacta l'octubre de [[1659]] una memòria sobre presumptes malversacions del superintendent de finances [[Nicolas Fouquet]], concloent que «menys del 50 % dels [[impost]]os recaptats arriben al rei».
Home de poques paraules i gens diplomàtic, no és gaire estimat a la Cort. [[Madame de Sévigné]] l'anomena «El Nord».
El cardenal Mazzarino, poc abans de morir el 9 de març de 1661, recomana a [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] que agafi Colbert al seu servei amb la frase cèlebre : «Sire, li dec tot a vostra Majestat, però saldo el meu deute presentant-vos Colbert ». Es converteix en intendent de les finances el 8 de març de 1661.
El 5 de setembre de 1661, el superintendent Fouquet, que havia caigut en desgràcia a conseqüència de les anàlisis de Colbert, és arrestat a [[Nantes]] per [[d'Artagnan]]. Després d'aquest arrest, Lluís XIV suprimeix el càrrec de superintendent de les finances i decideix d'exercir-lo ell mateix amb l'ajuda d'un Consell que es crea el 15 de setembre per suggeriment de Colbert: el Consell reial de les finances.
A partir de 1663, és la mà dreta del rei per alinear les províncies i en particular per reduir el poder dels nobles i posar fi a una certa impunitat nobiliària.
Així, els ''Grands jours'' d'Alvèrnia van ser un tribunal reial que es va reunir entre setembre de 1665 i gener de 1666. Aquest tribunal tenia com a objectiu de « purgar la muntanya d'una infinitat de desordres » i va jutjar 1360 afers que tractaven sobre càrrecs corruptes i nobles que havien comès brutalitats. Les condemnes de 87 nobles, 26 càrrecs i 4 eclesiàstics es van acompanyar amb anuncis a les places i durant els sermons que exalçaven els mèrits del rei protector i justicier.
=== Eminència gris del regne ===
Colbert és un dels tres membres del Consell Reial de les finances i és el cap efectiu de l'administració. El 12 de desembre queda com a únic controlador general de les finances, i a partir de llavors se'l designa sovint amb aquest títol.
{{imatge múltiple
|amplada = 160
|direcció = horizontal
|peu = Memòria sobre els treballs de Versalles, adreçada a Lluís XIV el 1665 per Jean Baptiste Colbert, controlador general, on aquest expressa la seva hostilitat a tot projecte d'alguna magnitud. Arxius nacionals de França
|imatge1 = Mémoire sur les travaux de Versailles, par Jean Baptiste Colbert 1 - Archives Nationales - AE-II-857.jpg
|peu1 =
|imatge2 = Mémoire sur les travaux de Versailles, par Jean Baptiste Colbert 2 - Archives Nationales - AE-II-857.jpg
|peu2 =
}}
El 16 de febrer de 1669, Colbert reforça el seu poder en assumir els càrrecs de secretari d'Estat de la Casa del Rei i secretari d'Estat de la Marina. Els seus múltiples càrrecs li permeten d'exercir una gran influència en diferents sectors d'intervenció de l'Estat: finances, indústria, comerç, marina, policia, justícia, administració, obres públiques, correu, agricultura, ordenació del territori, cultura. Colbert dirigeix així ''[[de facto]]'' vora dues terceres parts de l'activitat del Regne de França i les seves finances.
Només queden fora del seu control els afers exteriors i la guerra, que són responsabilitat d'Hugues de Lionne i Michel Le Tellier, i després del seu fill [[François Michel Le Tellier de Louvois]], conegut com a 'Louvois'.
== Referències ==
| |||