Jean-Baptiste Colbert: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
poder |
colbertisme |
||
Línia 62:
Només queden fora del seu control els afers exteriors i la guerra, que són responsabilitat d'Hugues de Lionne i Michel Le Tellier, i després del seu fill [[François Michel Le Tellier de Louvois]], conegut com a 'Louvois'.
=== Colbert i el [[colbertisme]] ===
[[Fitxer:Colbert-5.jpg|thumb|left|Retrat de Colbert amb uniforme de l'[[orde de l'Esperit Sant]], de Claude Lefèbvre (1666), museu del [[Palau de Versalles]].]]
Sota el control de Lluís XIV, tindrà com a objectiu principal donar independència econòmica i financera a [[França]]. Colbert volia reduir l'atractiu de les rendes agràries i fomentar la inversió en [[manufactures]] i les Companyies colonials franceses.
Per a Colbert, el poder d'un regne es defineix per la riquesa del seu sobirà. Per aconseguir-la, cal disposar d'una [[balança comercial]] excedentària i fer créixer la recaptació dels impostos.
: Per enriquir França, Colbert organitza un sistema econòmic: el [[mercantilisme]]. Vol importar matèries primeres barates per transformar-les en productes de qualitat que es puguin vendre més cars, és a dir industrialitzar França i tornar a exportar els productes amb un alt valor afegit, aconseguint una balança de pagaments excedentària.
: Amb aquesta finalitat, convé:
:: – crear una marina poderosa que importarà les matèries primeres i exportarà els productes acabats;
:: – reglamentar la producció de corporacions;
:: – crear una manufactura amb monopoli que fabricarà els productes de qualitat a partir de les matèries primeres.
El 1661, emprèn una important reforma comptable, que privilegia una comptabilitat administrativa en detriment de la comptabilitat judicial.<ref>{{ref-llibre|llengua=fr|nom=Marie-Laure| cognom=Legay|títol=La banqueroute de l'Etat royal. La gestion des finances publiques de Colbert à la Révolution| lloc=Paris| editor=EHESS| any=2011}}</ref>
A partir de [[1661]], Colbert dirigeix oficiosament la Marina. El [[1663]], és nomenat Intendent de la Marina. Lluís XIV dissol la ''Compagnie des Cent-Associés'' i fa de la [[Nova França]] una província reial sota la jurisdicció de la Marina de Colbert.
El [[1663]], funda l'[[Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues]].
El [[1664]], Colbert és nomenat superintendent de les Construccions i [[manufactures]]:
: – funda la [[Companyia Francesa de les Índies Occidentals]], dissolta el [[1674]]:
:: – decideix copiar les produccions dels estats veïns, en particular Anglaterra i els Països Baixos, per aconseguir que França no depengués dels seus subministraments;
:: – no dubta a contractat obrers estrangers, sobretot vitrallers flamencs i vidriers venecians, per formar els obrers de les manufactures franceses;
:: – utilitza sovint l'atorgament de [[monopoli]]s, restableix les antigues manufactures i en crea de noves. Afavoreix així la producció de miralls (''Manufacture royale de glaces de miroirs'', origen de l'empresa actual [[Saint-Gobain Glass]]) i de tapisseries (els [[Gobelins]]).
[[Fitxer:Carte de La Nouvelle-France du XVIIe siècle dédiée à Colbert.jpg|thumb|right|310px|Mapa de la [[Nova França]] dedicat a Colbert ({{segle|XVII}}).]]
== Referències ==
| |||