Jean-Baptiste Colbert: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 96:
Colbert llança una ''gran reforma dels boscos reials'' per ordenar els drets del Rei i subministrar fusta per la marina. Fa que es gestionin els boscos amb obligació de conservar una part de cada bosc amb arbres alts i prims (el quart de reserva) i fa limitar les pastures en bosc.
La gran reforma dels boscos reials també és una aposta estratègica a llarg termini, per reforçar el patrimoni forestal francès, en un època on la fusta és no sols el material de construcció més important, sinó també la font d'energia més comuna. En aquella època, amb les tales de boscos, la sobreexplotació, els abusos i el relaxament de l'administració dels boscos, i també com a conseqüència de les guerres de religió, els boscos havien disminuït molt, i no podien subministrar màstils per la marina. Fins i tot s'havia d'importar fusta de [[Quercus|roure]] d'[[Escandinàvia]].
La gran reforma va ser un èxit i va permetre la resurrecció de la marina reial: a partir de 1670 només s'utilitza fusta francesa. Va ser la inspiració del codi forestal postrevolucionari de 1827.<ref>[http://documents.irevues.inist.fr/bitstream/handle/2042/33607/AEF_1962_19_2_169.pdf?sequence=1 Annales de l'École Nationale des Eaux et Forêts] consulté le 3 juillet 2019.</ref>
El 1673, ordena la creació de la ''Caisse des emprunts'' per finançar les despeses extraordinàries de l'Estat.
L'edicte del 21 de març de 1673,<ref>[http://fiscafrance.free.fr/hypotheques.htm Pourquoi rendre public les transferts immobiliers ?].</ref> dit « de Colbert », institueix la legislació sobre les hipoteques, aplicable en el conjunt del regne. Destinat a protegir els creditors per la publicitat efectiva de les hipoteques, l'edicte va provocar una forta oposició, tant per part de la [[noblesa]], que preferia el secret a la seguretat per tal de no revelar públicament en seu [[deute|endeutament]] hipotecari, com del [[notari]]at, que temia que se li revisessin les prerrogatives. L'edicte fou revocat l'any següent, l'abril de 1674. Però per primera vegada en la història de la publicitat immobiliària, Colbert posa en primer pla la necessitat de tenir una seguretat jurídica a les transaccions immobiliàries i de crèdit:
{{citació|Cal restablir la bona fe que s'ha perdut, i assegurar la fortuna dels que presten els seus diners. També cal restablir el crèdit dels particulars que s'ha perdut sense recursos […] Cal fer veure-hi clar als que us donarien socors si hi trobaven la seguretat pròpia. També cal treure'n els mitjans als qui volen enganyar els altres, de poder-ho fer […].<ref>{{ref-llibre|llengua=fr|nom=Jean-Baptiste |cognom=Colbert|títol=Testament Politique|subtítol=Où L'on voit tout ce qui s'est passé sous le Regne de Louis Le Grand jusqu'en l'année 1684. Avec des remarques sur le Gouvernement du Roiaume|editor=Henri van Bulderen, La Haia|any=1684|pàgina=474-475|url={{Google Books|h7T4KqlqmLwC|page=475}}}}.</ref>}}.
Per afavorir el comerç, Colbert continua desenvolupant les [[infraestructura|infraestructures]]: fa millorar les grans carreteres reials i n'obre de noves; fa unir la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]] amb l'[[oceà Atlàntic]] pel [[Canal del Migdia|Canal dels dos Mars]].
Colbert fa pavimentar i il·luminar [[París]], on la majoria dels carrers eren un fangar. Colbert embelleix la ciutat amb passejos al llarg del riu, places públiques, portes triomfals ([[Porte Saint-Denis|portes St-Denis]] i [[Porte Saint-Martin|St-Martin]]). També encarrega la columnata del [[Louvre]] i el [[Jardí de les Teuleries]].
[[Fitxer:Nanteuil-Colbert-Condé.jpg|thumb|left|Jean-Baptiste Colbert per Robert Nanteuil (1676).]]
Amb el seu fill, Jean-Baptiste Colbert, marquès de Seignelay, fa venir de les [[Lliga Hanseàtica|ciutats hanseàtiques]] artesans, constructors, cordeers, per instal·lar drassanes o arsenals de construcció naval als principals ports del regne.
Per assegurar el reclutament de les tripulacions, no recorre, com a [[Anglaterra]], a l'enrolament forçat de mariners a la marina mercant, sinó a un nou procediment, anomenat ''inscripció marítima''. Per altra banda, demana als jutges que donin prioritat a la [[Galeres (pena)|pena de galeres]], fins i tot per als vagabunds, cosa que permetrà posar en marxa una part de les galeres reials militars i comercials.
Institueix companyies comercials: la [[Companyia Francesa de les Índies Orientals]] ([[oceà Índic]]), la [[Companyia Francesa de les Índies Occidentals]] ([[Amèrica|Amèriques]]), i la ''Companyia del Llevant'' (Mediterrània i [[Imperi otomà]]).
Colbert també és l'origen de la creació de factories comercials: [[Pondicherry (ciutat)|Pondichéry]] ([[1670]]) i el que va suposar l'inici de la colonització de [[Nova França]] ([[Amèrica del Nord]]) o fins i tot l'[[Illa de la Reunió|illa Borbó]] (que després es va convertir en l'Illa de la Reunió), peça clau per al control de l'oceà Índic.
Colbert també pensava apoderar-se de les factories holandeses del [[golf de Guinea]], en particular a la [[Costa d'Or (colònia britànica)|costa d'Or]] (actual [[Ghana]]), però no va tenir temps d'executar aquest projecte.<ref>Gérard Chouin, ''Eguafo, un royaume africain « au cœur françois » (1637-1688)''. Paris, Afera éditions, {{p.|99-127}}{{,}} Gérard Chouin, ''Minor Sources? Two Accounts of a 1670-1671 French Voyage to Guinea: Description, Authorship and Context''. ''History in Africa'' n°31 (2004), p. 133-155.</ref>
Es va enfrontar amb el secretari d'Estat de la Guerra, [[François Michel Le Tellier de Louvois|Louvois]], que considerava massa pròdig amb els fons públics. Aquest va intrigar contra ell amb Lluís XIV fins al punt que Colbert es trobava en una situació difícil quan va morir el 6 de setembre de 1683, deixant Claude Le Peletier com a successor al càrrec de controlador general de les finances.
Colbert va donar un marc jurídic a l'exercici de l'[[esclavatge]] a les [[Antilles]]. Va elaborar la primera versió del ''Code noir'', promulgat per Lluís XIV el 1685.<ref>[http://classes.bnf.fr/essentiels/parcours/esclavage/anthologie3.htm Le Code noir, Bibliothèque Nationale de France].</ref>{{,}}<ref>{{Lien web |langue = |titre = Le Code noir - Recueil d'édits, déclarations et arrêts|url = https://candide.bnf.fr/share.php?url=aHR0cHM6Ly9jYW5kaWRlLmJuZi5mci9tb25kZSMxOV8zXzEwMg==|date = |site = www.axl.cefan.ulaval.ca|consulté le = 23 avril 2015}}.</ref>
== Notes ==
| |||