Jean-Baptiste Colbert: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
defunció
Línia 124:
Es va enfrontar amb el secretari d'Estat de la Guerra, [[François Michel Le Tellier de Louvois|Louvois]], que considerava massa pròdig amb els fons públics. Aquest va intrigar contra ell amb Lluís XIV fins al punt que Colbert es trobava en una situació difícil quan va morir el 6 de setembre de 1683, deixant Claude Le Peletier com a successor al càrrec de controlador general de les finances.
 
Colbert va donar un marc jurídic a l'exercici de l'[[esclavatge]] a les [[Antilles]]. Va elaborar la primera versió del ''Code noir'', promulgat per Lluís XIV el 1685.<ref>[http://classes.bnf.fr/essentiels/parcours/esclavage/anthologie3.htm Le Code noir, Bibliothèque Nationale de France].</ref>{{,}}<ref>{{Lien web |langue = |titre = Le Code noir - Recueil d'édits, déclarations et arrêts|url = https://candide.bnf.fr/share.php?url=aHR0cHM6Ly9jYW5kaWRlLmJuZi5mci9tb25kZSMxOV8zXzEwMg==|date = |site = www.axl.cefan.ulaval.ca|consulté le = 23 avril 2015}}.</ref>
 
=== Defunció, patrimoni i despulles ===
[[Fitxer:Colbert tomb at St-Eustache 2011-03.jpg|thumb|[[Cenotafi]] de Colbert a l'[[Església de Sant Eustaqui de París]] per [[Antoine Coysevox]].]]
Mentre gestionava els afers de l'Estat i enriquia França, Colbert va amassar una fortuna personal important, encara que molt menor a la de Mazzarino (que havia gestionat ell de jove), que pujava a uns 4,5 milions de lliures. Per això el poble, creient veure-hi un signe de prevaricació, va insultar el seu taüt.
 
Colbert fou enterrat a Paris a l'[[Església de Sant Eustaqui de París|Església de Sant Eustaqui]], on encara s'hi pot veure la seva tomba, una obra mestre dissenyada, a petició de la seva vídua, Marie Charron, per [[Charles Le Brun]] i executada pels escultors Jean-Baptiste Tuby i [[Antoine Coysevox]], on s'hi conserven les cames, mentre que la resta de les seves despulles es van traslladar a les [[catacumbes de París]] el [[1787]].<ref>Philippe Lefrançois, ''Paris souterrain'', coll. Encyclopédie pittoresque, Les Éditions internationales, 1950, p. 59.</ref>
 
Quan va refusar de rebre Lluís XIV al seu llit de mort, oficialment perquè el seu estat no li ho permetia, deia, segons els seus amics propers: « Al rei, li he donat tot de mi; almenys que em deixi la mort» i « si hagués fet per Déu tot el que he fet per aquest home, estaria salvat deu cops! ».
 
== Notes ==