Grec: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 40:
 
== Grec Modern ==
Amb ''[[grec modern]]'' ens referim a la llengua oficial de [[Grècia]] i [[Xipre]] també coneguda com a ''[[grec demòtic]]''. Aquesta és una forma evolucionada del [[grec clàssic]] (tal com poden ser-ho les [[llengua romànica|llengües romàniques]] del [[llatí]]). El '''grec modern''' prové directament de la '''koiné''' (llengua comuna -κοινή γλώσσα-) o grec hel·lenístic (el grec alexandrí o del Nou Testament). Aquesta '''koiné''' amb el pas del temps es va dividir en dues varietats: la [[Grec demòtic|Dimotikí]] (Δημοτική), la '''llengua demòtica''' (vernacla), i la '''[[Katharévussa]]''' (Καθαρεύουσα). El '''demòtic''' era el que la gent parlava i el '''Katharévussa''' era una llengua artificial, elegant i arrelada en la investigació, basada en el grec clàssic i allunyada de la parla que utilitzava primordialment la gent. Els que donaven suport al demòtic eren els demotiquistes i els que donaven suport a la '''Katharévussa''' eren els puristes; aquests últims no admetien que la difusió de la llengua vernacla i volien una llengua hereva de la gran cultura antiga que tenia el grec. Des de la creació del modern regne de Grècia el govern adoptà el katharévussa com a llengua oficial. Durant el {{segle |XX}}, tot i l'oposició dels puristes, el demòtic es va anar introduint en els nivells més bàsics de l'educació. Durant la dictadura dels coronels el demòtic va estar prohibit en tots els nivells de l'educació. Després de la dictadura, en 1976 el Parlament va convertir el demòtic en l'única llengua oficial de l'Estat, que des d'aleshores és la llengua que s'aprèn a les escoles i s'estudia a les universitats, i la llengua que fan servir els mitjans de comunicació i els escriptors.
 
Les principals diferències gramaticals que es presenten entre la forma actual i l'antiga resideixen en la simplificació i regularització de declinacions i conjugacions. A la declinació ha desaparegut el nombre dual i el cas datiu (que únicament es conserva en unes poques frases fetes). A la conjugació s'han regularitzat la majoria de verbs, ha desaparegut el nombre dual, s'han eliminat els [[mode]]s [[optatiu]] i [[infinitiu]], s'han creat nombrosos temps perifràstics construïts amb verbs auxiliars i partícules modals (d'una manera bastant anàloga al que ha passat amb les llengües romàniques i el llatí).