Revisió del 12:00, 2 juny 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.796 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 10:11, 7 juny 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.796 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 240: Al {{segle\|XIX}} ja es començà a conèixer detalladament el comportament dels ratpenats. S'estudiava la hibernació i la manera de despertar dels quiròpters ([[Alfred Brehm\|Brehm]]), així com la forma de les seves ales ([[Johann Heinrich Blasius\|Blasius]]).{{sfn\|Laurent\|Lemaire\|1999\|p=38}} A més del treball de camp, es duien a terme investigacions al [[laboratori]], amb ratpenats en gàbies alimentats amb [[Escarabat de la farina\|cucs de la farina]] i [[Dípters\|mosques]]. Així, es descobriren detalls sobre l'[[coit\|aparellament]] i el part, així com l'[[ovulació diferida]].{{sfn\|Laurent\|Lemaire\|1999\|p=39}} Amb l'arribada del {{segle \|XX}}, es començà a utilitzar la tècnica de l'[[anellatge]] per estudiar els quiròpters. L'auge de l'[[espeleologia]] també permeté conèixer millor els ratpenats cavernícoles, però també implicà una pertorbació de l'[[hàbitat]] dels quiròpters.{{sfn\|Laurent\|Lemaire\|1999\|p=40}} Algunes de les tècniques desenvolupades al segle XX eren molt cruels; s'agafaven animals que estaven hibernant (despertant-los en el procés), se'ls estudiava i llavors se'ls tornava a deixar anar al fred, on morien. Els capturadors de quiròpters també solien ataquinar-ne massa en molt poc espai, provocant que morissin ofegats o que es fessin mal intentant fugir. La inexperiència d'alguns capturadors causava fractures de l'avantbraç o dels dits dels ratpenats. Per tot això, algunes campanyes de captura i estudi causaren desenes de milers de morts de ratpenats i la pèrdua de colònies senceres. A principis de la dècada del 1960, alguns [[biòleg]]s començaren a oposar-se a aquesta metodologia.{{sfn\|Laurent\|Lemaire\|1999\|p=41}} Els primers naturalistes no comprenien que els ratpenats poguessin «veure-hi» en la foscor. Sospitant que es tractava d'un sentit diferent de la vista, alguns naturalistes treien els ulls als ratpenats i els deixaven anar en cambres fosques amb molts obstacles, però els animals no hi topaven. Tanmateix, quan els lesionaven els conductes auditius o els tapaven amb cera, els ratpenats perdien la percepció. Al segle XVIII, Spallanzani i Jurine començaren a investigar aquest fenomen al laboratori. Cuvier hipotetitzava que les membranes auriculars i alars eren molt sensibles i detectaven canvis en l'aire. [[Pierre Boitard\|Boitard]] creia que aquesta percepció estava relacionada amb l'[[oïda]]. [[Glover Morrill Allen\|Allen]] sospitava que el [[tragus]], un lòbul de pell situat davant del pavelló auricular dels ratpenats, captava senyals de retorn, igual que el [[sonar]].{{sfn\|Laurent\|Lemaire\|1999\|p=42}}

Ratpenats: diferència entre les revisions