Xuetes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 131:
 
===== Els conflictes religiosos =====
Fins als processos inquisitorials havia estat habitual l'existència de religiosos del Segell; fins i tot alguns estaven emparentats amb els judaitzants,<ref>Porqueres, Riera ''Xuetes, nobles i capellans…'', pàg. 190-224.</ref> però a partir dels actes de fe es tornà més difícil accedir als ministeris religiosos, que requerien autorització episcopal. La sortida més senzilla passava per professar ordres monacals a fora,{{Nota ref|Aquesta pràctica s'ha mantingut vigent fins a mitjan {{segle |XX}}, especialment a les ordres femenines.<ref>Forteza, ''Els descendents…'', pàg. 73.</ref>|grup=Nota|nom=ordres}} que no requerien llicència tot i que no els era permès residir a l'illa, o bé accedir a [[ordes menors]] a l'espera d'un bisbe tolerant que els volgués autoritzar de les [[ordes majors|majors]]. Ambdues estratègies provocaren greus conflictes.
 
Es documenten expulsions per ordre reial de frares xuetes, ordenats a [[França]] i [[Gènova]] i retornats a l'illa, els anys [[1739]], [[1748]] i [[1763]];<ref>Riera, ''Lluites…'' pàg. 82-86.</ref> pel que fa al sacerdoci, el Capítol de la Catedral pressionà davant els bisbes per impedir ordenacions i llicències per autoritzar-les en altres bisbats. S'arribà a donar el cas d'un beneficiat que esperà 30 anys per obtenir el grau de prevere.{{Nota ref|L'ordenació de preveres xuetes no es normalitza fins al bisbe [[Bernat Nadal i Crespí]], acabant el segle XVIII, el 1848 foren autoritzats com estudiants externs, el 1866 es féu obligatori l'ingrés per seguir estudis però no es permetia l'internat dels xuetes, amb la qual cosa es retornà a la situació inicial, fins a finals del segle XIX no s'eliminaren les restriccions.<ref>Riera, ''Lluites…'', Pinya, ''Les cartes romanes…'', Cortès, ''Història…'' vol. II, pàg. 364-367.</ref>|grup=Nota|nom=seminari}}