Des de l'antiguitat la regió fou colonitzada per diversos pobladors ([[grecs]], [[iber]]s, [[lígur]]s i [[Gàl·lia|galgals]]s). Els romans hi fundaren la ciutat de ''Narbo Martius'' ([[Narbona]]), que donà nom a la [[província narbonesa[[Narbonense]].
En el {{segle|V|s}} els [[visigot]]s feren de Tolosa una capital importantíssima, i conservaren l'essencial de la cultura antiga. A [[Arbuna]] els [[àrabàrabs]]s provaren d'establir un poder islamicocristiàislamico-cristià, però la invasió [[francs|franca]] de [[Carles Martell]] desbaratà aquesta possibilitat. A la fi del s. XII i a l'inici del XIII el [[comtat de Tolosa]] fou el centre d'una important renovació social. La [[Croada albigesa|croada contra els albigesos]] fou una guerra heroica i despietada: la civilització occitana fou anihilada, i [[Catalunya]] perdé els seus interessos polítics al nord de les Corberes. A partir del 1271, any en què les terres de la regió foren annexades a la corona de [[França]],<ref>{{Ref-web|títol=Geografía e historia de la región Languedoc Rosellón|url=http://www.voyagesphotosmanu.com/geografia_languedoc_rosellon.html|consulta=2019-04-18}}</ref> el Llenguadoc visqué una vida provinciana especial i gaudí d'un estatut benèfic. Durant la [[Guerra dels Cent Anys|Guerra dels Cent anys]], la [[revolta dels tuchins]] es va alçar contra les guarnicions d'anglesos i gascons que els atacaven.
Després d'haver estat, a l'edat mitjana, la terra del [[catarisme]], fou, durant el {{segle|XVI|s}}, un lloc de presència protestant. La revolta del governador de [[Montmorency]] (1632) contra el poder central i la guerra religiosa i social dels [[camisard]]s el [[1702]] ensangonaren el país fins al s. XVIII. El 1907 també hi hagué una important revolta de viticultors.