Diferència entre revisions de la pàgina «Huelva»

5 bytes afegits ,  fa 1 mes
m
→‎Relleu: ortografia
m (Plantilla)
m (→‎Relleu: ortografia)
=== Relleu ===
[[Fitxer:Punta del Sebo de Huelva.jpg|miniatura|La [[Punta del Sebo]] dècades abans de la implantació del pol. Durant anys va ser lloc de reunió dels de Huelva que gaudien de "la platja de Huelva".]]
El terme municipal de Huelva se situa en la denominada com a zona de la terra plana o gran [[plana]] litoral pertanyent a la [[Depressió Bètica]] en zona on abunden formacions de d'[[Aiguamollaiguamoll]]s, [[caño]]s, [[llac]]s, [[llacuna|llacunes]]s, al costat de zones d'[[sorra|arenes]]. Està format majoritàriament per materials molt fins, normalment argiles, i exposats tant a la dinàmica continental com a marítima amb materials encara no molt consolidats. És important la seva situació en la confluència i desembocadura dels rius Tinto i Odiel, els dos més importants i emblemàtics de tota la província. El [[riu Tinto]], que neix a la serra oriental de l'Andévalo, és un riu mort (si exceptuem els organismes anomenats [[extremòfil]]s<ref>[http://www.innova.uned.es/webpages/fruiz/pdf/extraterrestre.pdf Vida extraterrestre] {{Pdf}} {{es}}</ref><ref>[http://www.iac.es/gabinete/difus/ciencia/annia/astrobio.htm Exobiología O Astrobiofísica, una ciència per somiar] {{es}}</ref> a causa de la gran quantitat de minerals dissolts que porten les seves aigües, producte de la intensa activitat que va tenir lloc en la [[Minas de Riotinto|conca minera de Riotinto]], situada al nord; malgrat tot, quan arriba als límits de la ciutat la dinàmica del riu canvia per la influència de l'aigua que entra procedent de l'Atlàntic. Protegida del mar per la "Barra de Huelva", pel sud la ciutat es troba delimitada per maresmes, la [[Ria de Huelva]] i les diferents illes ([[Illa Saltés|Saltés]], d'Enmedio, Bacuta, del Burro...) que componen un important paratge natural.
 
Dins ja del nucli urbà destaquen com a formació geològica els "cabezos" localment denominats, monticles aïllats per terreny pla plens de vegetació mediterrània que en alguns casos s'han integrat al paisatge com el Cabezo del Conquero mentre altres com el del Molí de Vent, de la Forca o el de la Joia han desaparegut fruit de la mà humana<ref>[http://books.google.cat/books?id=l4OLSYny8mAC&pg=PA58&lpg=PA58&dq=Cabezos,+Huelva&source=web&ots=62cCcQb1fJ&sig=ao-Z6yltJeEllgQrBsW2NLZN4y4&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=5&ct=result Història general d'Espanya i Amèrica. Luis Navarro García, Demetrio Ramos Pérez, María Lourdes Díaz-Trechuelo Spínola (1992). Ediciones Rialp.]</ref> mostrant algunes restes arqueològiques.<ref>En els pendents d'aquests cabezos es van assentar els primers pobladors de Huelva. En desmuntar-los, generalment per realitzar noves edificacions, es van trobar restes d'aquests assentaments, com en la "Zona arqueològica de San Pedro", en la qual es van trobar murs de contenció tartésicostartessis i fenicis. A començaments dels [[anys 2000]] també es van trobar les restes fossilitzats d'un ballenato en el "Cabezo de la Joya".</ref> L'altitud varia des dels zero als cinquanta-quatre metres sobre el nivell del mar.
 
=== Clima ===
19.242

modificacions