Cartago (municipi): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 61:
Al {{segle|III}} el [[cristianisme]] va començar a consolidar-se notablement a Cartago. La ciutat comptava amb el seu propi bisbat i es va convertir en un important lloc per a la cristiandat. Diferents figures importants de l'Església primitiva es relacionen amb Cartago: [[Cebrià de Cartago]], que fou el seu bisbe al 248, [[Tertul·lià]], escriptor eclesiàstic que va néixer, va viure i treballar a la ciutat durant la segona meitat del segle II i els primers anys de la centúria següent, i [[Sant Agustí]], qui va ser bisbe de la propera [[Hipona]] durant els últims anys del segle IV i començaments del segle següent. Als segles IV i V, en plena decadència imperial, durant les [[invasions bàrbares]] va servir de refugi pels quals fugien d'aquestes. L'any 425 la ciutat va resistir diversos atacs dels [[vàndals]], però finalment va sucumbir en el 439.
 
A partir del [[{{segle |II]]|s}} va tenir un nucli cristià nombrós i important, amb seu episcopal, i es va convertir en un gran centre de difusió del [[cristianisme]]. La comunitat va tenir [[màrtir]]s famosos, com Felicitat i Perpètua, i es va destacar per la vitalitat intel·lectual dins el moviment [[pare de l'església|patrístic]].
 
Hi van viure [[Tertul·lià]], que n'era originari, i [[Agustí d'Hipona]], entre d'altres. Hi van tenir lloc diversos [[concili]]s i [[sínode]]s, entre els quals van destacar els presidits pel bisbe Cebrià (248-58), sobre els apòstates, i pel bisbe Aureli ([[393]]-[[430]]), sobre les [[heretgia|heretgies]] [[donatisme|donatista]] i [[pelagianisme|pelagiana]].