Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilla |
||
Línia 41:
| bgcolor="#FFD700" style="width:80px"| [[Sol]]|| bgcolor="black"| [[Fitxer:Sun920607.jpg|70px|center|Sol]] || bgcolor="#FFD700"| ''Estrella''
| bgcolor="#FFD700"| Segons la [[teoria geocèntrica]] de [[Claudi Ptolemeu]], es creia que la Terra era el centre del cosmos. Al seu voltant es trobaven set planetes que l'orbitaven. Ordenats per distància creixent des de la Terra, i d'acord amb el que estableixen els [[Estoicisme|estoics]] [[Antiga Grècia|grecs]], aquests planetes eren: la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn. Dins aquesta llista s'hi inclouen dos objectes, el Sol i la Lluna, als quals ja no se'ls considera planetes també s'hi inclou la Terra.
Segons el [[model geocèntric]], desenvolupat a l'[[Antiga Grècia]] i estandarditzat posteriorment per [[Ptolemeu]] durant el
En el segle V aC, els filòsofs grecs [[Filolau]] i [[Hicetes (filòsof)|Hicetes]] especularen cadascun per la seva banda que la Terra era una esfera que volta diàriament al voltant d'un «foc central» místic que regula l'univers. [[Anaxàgores]] proposà que el Sol és un [[estel]] cap al 450 aC. En el segle III aC, [[Aristarc de Samos]] treballà sobre aquesta idea i proposà que la Terra i altres planetes es mouen al voltant d'un objecte central definit, que ell creia que era el Sol, encara que això no fou acceptat àmpliament fins al {{segle|XVII|s}} i provat conclusivament fins al [[segle XIX|XIX]].<ref>[http://solar-center.stanford.edu/FAQ/Qsunasstar.html Stanford SOLAR Center – Ask A Solar Physicist FAQs – Answer] (en anglès)</ref>
|- bgcolor="#CCCC99"
| |||