Arma de foc llarga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilla |
||
Línia 98:
El 1884, el químic francès [[Paul Vieille]] inventà la pólvora blanca o "sense fum", aviat aplicada a les armes de foc.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sweeney |nom=Patrick |títol=1911: The First 100 Years |url=http://books.google.cat/books?id=g5xvZv1HB_8C&pg=PA18&dq=1884+Paul+Vieille&hl=ca&ei=BFHmTtXUL9Do8QOmzPD_Aw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEoQ6AEwBA#v=onepage&q=1884%20Paul%20Vieille&f=false |llengua=anglès |editorial=Krause Publications |data=2010 |pàgines=p.18 |isbn=1440211159 }}</ref> Fou en aquest moment que la pólvora tradicional passà a denominar-se "pólvora negra"; hom la deixaria de fabricar cap al 1920.
Durant la dècada de 1890 es popularitzà el [[carregador]] intern (de cinc a deu projectils), mercès al qual sorgiren els primers fusells de repetició, en la forma concreta de fusells de repetició manual a pany: després de disparar un tret calia accionar el pany per a introduir un nou projectil a la recambra, i així fins a exhaurir el carregador. En el canvi de segle aquesta mena de fusells havia esdevingut l'arma bàsica de tots els exèrcits del món, i continuaria essent-ho fins a la fi de la [[Segona Guerra Mundial]]. Exemples paradigmàtics d'aquests fusells, tots de prestacions molt similars, són el Mauser model 1898 alemany (i tota la seva gamma internacional de variants), el Mossin-Nagant rus (1891), el Lee-Enfield britànic (1895), el Lebel M1886 francès, etc. Des d'inicis del
La [[Primera Guerra Mundial]] fou l'edat d'or de la metralladora, dominant als camps de batalla. Endemés, durant aqueixa guerra aparegueren dos nous tipus d'arma de foc llarga:
Línia 104:
* el [[fusell metrallador]]. Disparava només a ràfega, com la metralladora, però era molt més lleuger que aquesta; així i tot, era força pesant (de vuit a deu quilos) i s'usava com a arma de posició. Desenvolupat per a cobrir les necessitats específiques de la guerra de trinxeres, en el curs de la [[Segona Guerra Mundial]] se'n confirmà la vàlua com a arma de suport a l'avenç de la infanteria, paper que conserva avui dia.
Els fusells semiautomàtics (en què el gas del tret provoca automàticament la recàrrega d'un nou projectil, sense intervenció del pany) eren coneguts des d'inicis del
[[Fitxer:Sturmgewehr 44.jpg|miniatura|544px|Fusell d'assalt MP 43/StG 44]]
A partir de mitjan
== Referències ==
|