Croat (llengua): diferència entre les revisions

Els començaments de la llengua escrita daten del {{segle|IX|s}}, quan l'[[antic eslau]] fou adoptat com a idioma litúrgic. Més endavant es començà a fer servir per a finalitats seglars i arribà a ser conegut com a versió croata de l'antic eslau. Les dues variants, litúrgic i seglar, continuaren en ús fins a mitjan segle IX, escrites en l'alfabet conegut com a [[glagolític]]. Fins a final {{segle|XI|s}} els texts medievals croates eren escrits en tres formes diferents: llatina, glagolítica i ciríl·lica croata (arvatica, poljičica, bosančica), i també en tres idiomes: croata eslau, llatí i antic eslau. L'últim, desenvolupat pel que fa a la variant croata de l'església eslava entre els segles {{Romanes|XII}} i [[segle XVI{{Romanes|XVI]]}}. El document antic més important d'instrucció croata és la Taula de Baška, de final {{segle|XI}}. És una gran taula de pedra trobada a la petita església de Santa Llúcia a l'illa croata de [[Krk]], i conté el text escrit en txakavski (avui dia un dialecte del croata) i en escriptura croata glagolítica. En l'actualitat hi ha una gran quantitat de monuments en pedra o escrits en glagolític. També és important en la història de la nació, ja que menciona Zvonimir, aleshores rei de [[Croàcia]].