Espineta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 5:
L{{'}}'''espineta''' és un instrument musical de [[cordòfon|corda pinçada]] dotat de teclat. En aquest sentit és semblant al [[clavicèmbal]] i al [[virginal]]. Segons la classificació de [[Hornbostel-Sachs]] és un cordòfon tipus [[cítara]] de taula, accionat per mitjà d'un [[Teclat (música)|teclat]].
 
Hi ha dos tipus diferents d'espinetes: les [[polígon|poligonal]]s i les travesseres. El primer tipus presenta una forma de la [[taula harmònica]] i de la [[caixa de ressonància]] de tipus poligonal irregular (d'aquí el seu nom), més aviat pentagonal; en alguns casos podia tenir una forma rectangular, fet que l'apropava al [[virginal]] i al [[muselaar]]. Les cordes discorren paral·leles al teclat i té els dos [[pont (música)|pont]]s sobre la taula harmònica; aquesta està travessada pels saltadors (les peces que contenen el [[plectre]] que pinça la corda per tal que entri en vibració, i que es desplacen en sentit vertical). Aquest tipus d'instruments eren molt lleugers i dotats d'un sol registre. Era instrument típicament italià, amb d'un [[timbre musical|timbre]] més fosc que el [[clavicèmbal]]. La seva extensió era de quatre [[interval (música)|octaves]] o poc més. El seu ús va ser especialment ampli als segles [[segle XVI{{Romanes|XVI]]}} i [[segle XVII|XVII]]; posteriorment, va ser l'altre tipus d'espineta el més emprat. Durant una certa època va ser un instrument utilitzat a les llars i tocat especialment per les dones.<ref>{{Ref-llibre|títol=50 instruments insolites : les coups de coeur des visiteurs du MIM|url=https://www.worldcat.org/oclc/780214703|editorial=Renaissance du livre|data=impr. 2010|lloc=Bruxelles|isbn=978-2-507-00435-4|cognom=Musée des instruments de musique (Bruxelles)}}</ref>
 
L'espineta travessera pot ser considerada com un [[clavicèmbal]] de dimensions reduïdes. També té un sol registre de 8', però les cordes determinen un angle agut en relació a la línia del teclat. Es coneix, també, com a ''épinette à la française'', i els alemanys en deien ''d'ala d'ocell'', per la forma vist des de sobre. Els constructors principals d'aquesta tipologia van ser francesos i [[Flandes|flamencs]]. Igual com succeeix en el cas del clavicèmbal, un dels ponts se situa damunt de la taula de ressonància i l'altre a sobre del claviller. El seu [[timbre musical|timbre]] és més metàl·lic que no pas el del clavicèmbal i que el del primer tipus d'espineta. Encara que sigui una diferència potser menor, aquest tipus d'espineta posterior, ja sempre tenia potes pròpies, mentre que la poligonal era un instrument de sobretaula; això mostra un canvi en els hàbits i en el tipus d'ús de l'un i de l'altre: la forma de fer música al voltant d'una taula damunt de la qual es podia posar l'espineta era més pròpia del segle XVI i primera meitat del XVII que no pas de temps posteriors.