Ordinals dels reis d'Aragó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 8:
</ref> El sobrenom, que unes voltes recordava gestes memorables i d'altres trets tipificadors de la persona, oferia una perspectiva històrica general del sobirà en qüestió, o del resultat del seu govern. Així per exemple els cronistes castellans i lleonesos anteriors al {{segle|XIII|s}} es valgueren de sobrenoms per a diferenciar a monarques homònims.<ref name="GIMENO-1960/15">[[#GIMENO-1960|Gimeno 1960]], pàg. 15</ref> La ''Estoria de España'' ({{segle|XIII|s}}) suposà un canvi en aquesta pràctica i introduí l'ús de numerals per a distingir a reis del mateix nom, una pràctica que es generalitzà al [[segle XIV]] i que s'ha mantingut fins a l'actualitat.<ref name="GIMENO-1960/15">[[#GIMENO-1960|Gimeno 1960]], pàg. 15</ref>
La introducció de numerals venia a salvar i unificar els diversos i variats sobrenoms amb què habitualment es designava a un mateix sobirà, però tot i així en la historiografia de l'edat mitjana i de l'edat moderna fou habitual la disparitat de criteris a l'hora d'assignar ordinals als sobirans.<ref name="MONTANER-1995">[[#MONTANER-1995|Montaner 1995]], pàg. 28 {{cita|En definitiva, conviene recordar que la disparidad de criterios en la aplicación de los ordinales regios es habitual en la historiografía medieval y moderna. [nota 46: Así lo ha demostrado Gimeno Casalduero (1960)]|Alberto Montaner Frutos|El señal del rey de Aragón (1995); pàg. 28}}</ref> Així per exemple a la Corona de Castella al llarg dels [[segle XIV|segles XIV]], {{Romanes|XV}} i
Un cas paradigmàtic és el de [[Frederic II de Sicília]], anomenat així per la major part de la historiografia per tractar-se del segon rei de Sicília de nom Frederic, però qui en ésser nomenat rei de Sicília es féu nomenar «''Frederic III''» amb la forma de titulació completa ''Fridericus tertius, Dei gratia rex Sicilie, ducatus Apulie et principatus Capue'' i en d'altres sense més indicació que ''Fridericus tertius Dei gracia Rex''. El seu biògraf Rafael Olivar Bertrand exposa tres tesis que podrien explicar el numeral III que va prendre: la primera seria la de voler continuar la numeració de Frederic de Hohenstaufen, rei de Sicília, duc de Suàbia, i emperador germànic. La segona serien les seves llunyanes però no infundades pretensions imperials; i la tercera seria perquè ell era el tercer sobirà de la dinastia catalana, de la mateixa manera que Jaume s'havia intitulat II, fins i tot en els documents relatius a l'illa.
|