Sorapiss: diferència entre les revisions

L'altura del Sorapiss és de 3.205 metres{{Sfn|Reynolds|2011|p=451}}. La muntanya té tres carenes: una central, una al sud, que es veu des de Cortina, i una carena al nord que culmina en l'àrea esquiable de Mont Faloria. Hi ha tres glaceres en els pendents de la muntanya, tot i que s'han estat fonent considerablement en aquests darrers anys.<ref name="summitpost">{{Ref-web|url=http://www.summitpost.org/sorapiss/154932|títol=Sorapiss - summitpost.org|editor=summitpost.org}}</ref>. El llac Sorapiss, al peu de la muntanya, és un llac glacial a 1.925 metres d'alçada.<ref>{{Ref-web|títol=Sorapiss : Climbing, Hiking & Mountaineering: SummitPost|url=https://www.summitpost.org/sorapiss/154932|consulta=2020-05-28}}</ref>.

Hi ha tres refugis a prop: Refugi Tondi di Faloria a 2.327 metres{{Sfn|Carnovalini|Carnovalini|1987|p=160}}, Refugi Alfonso Vandelli a 1.926 metres i Refugi San Marco. El refugi Alfonso Vandelli va ser construït pels austríacs el 1891 a la vora del Llac de Sorapiss. El 1895 va ser destruït per una allau, però va ser reconstruït l'any següent en un lloc més protegit.<ref name="Vandelli">{{Ref-web|url= http://www.caiveneto.it/upld/0N/wcms_f/alleg/schederifugi/schedarifugio_Alfonso_Vandelli.pdf|títol=Alfonso Vandelli|editor=Caiveneto.it}}</ref>. Al final de Primera Guerra Mundial el 1918, [[Cortina d'Ampezzo]] va passar a formar part del [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] (1918) i el refugi era propietat del CAI (Club Alpino Italiano) de Venècia. El 1924, gràcies a una donació de Cesare Luigi Luzzati, va ser construït un nou refugi. Un foc el va destruir completament el 1959, i un altre cop es va reconstruir; el refugi actual va ser obert el 18 de setembre de 1966 i porta el nom del president del CAI de Venècia, Alfonso Vandelli.