Híjar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 9:
== Arquitectura==
L'església [[església de Santa Maria la Major (Híjar)|de Santa María la Mayor]], declarada bé d'interès cultural, és un dels temples [[arquitectura mudèjar d'Aragó|mudèjars]] més destacats d'[[Aragó]].
[[Fitxer:Iglesia Parroquial de Santa María la Mayor, Híjar (Teruel).jpg|miniatura|Església de Santa María la Mayor
La seva construcció va començar al {{segle|XIV|s}}, sent remodelada als segles XVI, XVIII i XIX. L'exterior presenta una façana [[renaixement|renaixentista]], mentre que l'interior consta d'una [[Nau (arquitectura)|nau]] única dividida en tres trams amb [[Capella (arquitectura)
Un altre edifici religiós de gran interès és l'ermita de San Antonio Abad, antiga [[sinagoga]] reconvertida, gairebé sense reformes, a ermita després de l'expulsió dels jueus a [[1492]]. Conserva molt bé la seva estructura original amb una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] i [[Coberta (construcció)|coberta]] a doble vessant. Recents estudis arqueològics han permès localitzar al centre de la nau la posició de l'estrada des d'on el «Hazan» dirigia l'oració. Al costat de la sinagoga es trobava la «Casa del Rabí», destruïda no fa molts años.<ref>[http://historiasdelbajoaragon.wordpress.com/2014/05/13/la-juderia-de-hijar-y-su-sinagoga-2/ El call d'Híjar i la seva sinagoga. Històries del Baix Aragó.]</ref>
Altres notables construccions cristianes es troben disseminades per la localitat. L'Ermita del Calvari o del Sant Sepulcre, temple de [[planta de creu grega]], data del {{segle|XVII|s}}.
Posseeix una nau única, amb un [[Creuer (arquitectura)|creuer]] sortint, cobert per una cúpula de mitja taronja sobre [[Petxina (arquitectura)
El calvari d'Híjar, el més interessant i complet de la comarca, es compon d'un caminador, a través del qual s'ubiquen les estacions, que componen el «via crucis», conduint fins a l'ermita.
Una altra ermita, la del Carmen, amb el seu annex de la Casa d'Exercicis, està totalment reconstruïda. La de Santa Bárbara, del segle
Un altre edifici religiós és el convent dels franciscans, fundat el [[1300]] i dedicat a la Mare de Déu dels Àngels. Actualment està gairebé en ruïnes.
Línia 24:
El Castell Palau dels Ducs d'Híjar s'alça sobre una elevació que domina en altura la localitat. És una fortalesa, originàriament islàmica, amb reformes efectuades en els segles XV i posteriors. De tot el conjunt del castell es conserva una torrassa amb [[Matacà (arquitectura)|matacans]], una esvelta torre cilíndrica de [[tàpia]], un pati central i les restes del palau ducal.
L'anomenada Torre Mora és una [[torre albarrana]] a l'extrem nord de la plaça del castell. Correspon a una torre típicament islàmica, construïda en [[maçoneria]] i arrebossada amb [[morter de calç]]. Restaurada a inicis del segle
El call d'Híjar,
A la fi del {{segle|XV|s}} el call comptava amb uns 150 veïns i disposava del seu propi forn, carnisseria, el seu bany ritual o «miqwé», el «fossar» i escola talmúdica.
La plaça de Sant Antón, de proporcions molt allargades, combina exemples d'arquitectura popular amb alguns edificis més formals, tots ells presidits per l'església de Sant Antoni Abat que dóna nom a la plaça. Com ja s'ha dit, el temple és l'antiga sinagoga, de la qual es conserva l'arc d'entrada.<ref>[http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/juderia-hijar Conjunt urbà del call (Híjar). Béns d'interès cultural d'Aragó.]</ref>
|