Grec medieval: diferència entre les revisions

Durant l'època medieval, el principal centre cultural del món grec no va ser [[Atenes]], sinó [[Constantinoble]]. La capital de l'Imperi és el centre lingüístic tant del llenguatge literari com de les formes populars de la llengua oral. A la pràctica es va donar una situació de diglòssia entre la ''Koiné literària'', que presenta trets arcaics, equivalents als de l'aticisme hel·lenístic, i la ''Koiné popular'', evolució de la koiné grega. De la mateixa manera que els intel·lectuals d'Occident van utilitzar el llatí clàssic per a la seva obra literària, els romans van tendir a usar arcaismes amb elements de l'aticisme. [[Pau Silenciari]] va escriure durant el regnat de [[Justinià I|Justinià]] la seva ''Descripció de Santa Sofia'' (''Έκφρασιν του Ναού της Αγίας Σοφίας''), utilitzant els hexàmetres homèrics que van ser caracteritzats com "un idioma fosc i poètic". Els historiadors [[Procopi (historiador)|Procopi]] i Critobulus van imitar a [[Tucídides]], i fins i tot [[Anna Comnè]], al {{segle |XII}}, té un estil marcadament aticisme.