Tensioactiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 1:
[[Fitxer:capasuperficial.jpg|miniatura|Capa superficial d'un tensioactiu sobre una superfície d'aigua.]]
[[Fitxer:Micelle.png|miniatura|micela ]]
Un '''tensioactiu''' o '''surfactant''' és una substància que influeix, per mitjà de la [[tensió superficial]], en la [[superfície]] de contacte entre dues fases (p. ex., dos líquids insolubles l'un
Entre els tensioactius hi ha les substàncies sintètiques que
Aquestes propietats les presenten a conseqüència de la seva estructura molecular. Les [[molècula|molècules]] dels tensioactius tenen un extrem [[hidròfob]] o hidròfug i l'altre [[hidrofília (química)|hidròfil]], és a dir, soluble en l'[[aigua]]. Es diu que són [[Molècula anfifílica|molècules anfifíliques]].
En contacte amb l'aigua les molècules individuals s'orienten de tal manera que la part hidròfuga sobresurt de la superfície de l'aigua encarades cap amunt o bé s'ajunten amb les parts hidròfugues d'altres molècules, formant bombolles en què les parts hidròfugues queden a l'interior, i les parts solubles en l'aigua queden a la perifèria dissolts en l'esmentada aigua. Aquestes estructures es denominen [[micel·la|micel·les]].
Es classifiquen segons el poder de dissociació del tensioactiu en presència d'un [[electròlit]] i segons les propietats fisicoquímiques. Poden ser no iònics o [[compost iònic|iònic]]s, els quals, segons la càrrega que tingui l'extrem que presenta l'activitat de superfície, poden ser [[anió|aniònic]]s, [[catió|catiònic]]s o [[amfòter]]s.
| |||