Miquel Psel·los: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina enllaços superflus a articles d'anys |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 1:
{{polisèmia}}
{{Infotaula persona}}
'''Miquel Psel·los el Jove''' o '''Miquel Constantí Psel·los''' (''Psellus'', {{polytonic|Ψέλλος}}) fou un escriptor bizantí del {{segle|XI}}. Va néixer a [[Constantinoble]] el [[1020]], de família de rang consular i patrícia; als 5 anys va quedar sota un tutor que va detectar la seva laboriositat i talent; va estudiar a [[Atenes]] i fou un dels més intel·ligents del seu temps. Va ensenyar filosofia, retòrica i dialèctica a Constantinoble. L'emperador el va honorar amb el títol de "prínceps dels filòsofs" ({{polytonic|Φιλοσόφων ὕπατος}}. Sovint
Va florir entre el regnat de [[Constantí IX]] Monòmac (1042-1054), l'emperadriu [[Teodora, emperadriu romana d'Orient|Teodora]] (1054-1056) i [[Miquel VI]] Estratiòtic. Aquest darrer li va encomanar una missió davant [[Isaac I Comnè]], proclamat emperador pels soldats ([[1057]]). Va romandre en el favor de Comnè i del seu successor, [[Constantí X Ducas]] ([[1060]]) i l'emperadriu [[Eudòcia Macrembolites|Eudòcia]] i els seus tres fills. Quan [[Romà IV Diògenes]] fou proclamat emperador pel seu enllaç amb Eudòcia ([[1068]]) Psel·los fou un dels seus consellers; al cap de tres anys ([[1071]]) el senat va deposar a Romà Diògenes i va proclamar [[Miquel VII Ducas]] (fill de Constantí Ducas) que era deixeble de Psel·los, i que es va dedicar més a l'estudi que als deures imperials; Psel·los fou substituït en el favor imperial per [[Joan Italià]] (''Joannes Italus''), home de menys talent però molt eloqüent i ben relacionat amb els nobles.
Línia 15:
* ''De Lapidum Virtutibus''
* ''Synopsis Oryani Aristotelici''
*
** ''Pseli Opus in quatuor Mathematicas Disciplinas''
** ''Arithmeticam''
Línia 43:
{{Commonscat}}
* {{Cita Smith}}
*A. Kaldellis,
*E. Pietsch: Die "Chronographia" des Michael Psellos: Kaisergeschichte, Autobiographie und Apologie, Wiesbaden 2005.
*S. Papaioannou, Michael Psellos: Rhetoric and Authorship in Byzantium, Cambridge 2013.
| |||